Pressupostos amb perspectiva de gènere?

Mentre els pressupostos de la Generalitat destinen a TV3 i Catalunya Ràdio recursos que superen els 282 milions d'euros (pugen 9,7 milions), les polítiques de dones es queden en una mica més de 10 milions d'euros. Una xifra que ni tan sols recupera la inversió prèvia a les retallades: el 2010 s'acostava als 12 milions d'euros.

Les manifestacions que han tenyit de violeta els nostres carrers demanant que la lluita contra la violència masclista es converteixi en una prioritat no es tradueixen tampoc en més recursos per combatre-la. Catalunya té una xarxa d'atenció que arriba només a una de cada deu dones víctimes de violència masclista. Nou de cada deu queden fora de qualsevol tipus d'atenció. Tenim només vuit serveis d'intervenció especialitzada (SIE) on treballen 59 professionals per recuperar les víctimes de tota Catalunya. No obstant això, a l'hora de dissenyar els pressupostos, el Govern ha estat incapaç de destinar 3 milions d'euros de recursos propis per duplicar aquests serveis. Els nous recursos que ha anunciat sortiran majoritàriament dels recursos del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, que s'haurien d'utilitzar per a allò que no fa la Generalitat. Recursos transferits pel Govern central per sumar i no per reemplaçar allò que haurien de fer i no fan les comunitats que, com Catalunya, tenen les competències transferides. Per exemple, per desplegar les Unitats de Valoració Forense Integral, que són eines fonamentals perquè jutges i fiscals puguin avaluar el risc que tenen les víctimes i adoptar mesures de protecció i que continuen sense implementar-se tot i que entre 2018 i 2019 Catalunya ha rebut més de 25 milions d'euros per a aquesta i altres qüestions de l'esmentat «Pacte d'Estat».

Aquests pressupostos tampoc destinen recursos per millorar de manera efectiva les prestacions per la dependència, que són una eina indispensable perquè les dones puguin tornar al mercat laboral i deixar d'assumir les cures de la gent gran i dels infants, que han recaigut majoritàriament sobre elles com a conseqüència de les retallades en escoles bressol i dependència. Unes prestacions, les de dependència, que permetrien a més generar ocupació i treure de l'economia submergida les milers de cuidadores que treballen en condicions extremadament precàries i per sous irrisoris.

Necessitem canviar la concepció de les polítiques públiques i de l'estat de benestar per aconseguir que així com la sanitat o les pensions estan en l'agenda política també hi estigui erradicar les diferents formes de discriminació i violència que pateixen les dones. I això només s'aconsegueix prioritzant-ho a l'hora de decidir què fem amb els nostres recursos. Alguna cosa va malament quan una societat decideix que és prioritat que la seva televisió pública destini milions d'euros a pagar per programes com Està passant o FAQs, que podrien fer-se amb la plantilla de 2.300 treballadors que té TV3, i deixa en un segon lloc la lluita contra la violència i la discriminació que pateixen les dones però també les necessitats dels col·lectius més vulnerables.

Alguna cosa va malament era el títol de l'últim llibre de Tony Judt, en el qual plantejava contradiccions com aquesta i la necessitat de preguntar-nos en quina classe de món volem viure, què estem prioritzant i si això ens permet avançar cap a una societat més justa i igualitària. Aquests pressupostos no tenen en compte res d'això, encara que un dels seus lemes sigui que ningú es quedi enrere.