Sra. Marta Madrenas, alcaldessa

de Girona

Manel Vegas girona

Estimada (o no):

De debò? Fins a 1.500 euros per una pixarada de gos? Sap, alcaldessa? Hi ha una cosa que distingeix el poble català. És el seny. Li demano, estimada (o no) alcaldessa, que en faci vostè bandera. Del seny i la moderació.

Ja donem dinerets per la Caixa de Solidaritat i, bé, una multa adequada a la gent que no recull la caca de gos o no mulli el pipí em sembla perfecte, però que se li vulgui quedar vostè tot el sou del mes i part de la paga extra em sembla desmesurat. Més que res li dic perquè la reacció de l'afectat pot ser de tot menys agradable i llavors ve que l'afectat té una família i no poden menjar i, bé, vostè ja sap el que pot passar.

Si em passés a mi, per exemple, li vindria a casa seva a buscar un plat de llenties. Me'l donaria o no ?

Una altra cosa: presumpció d'innocència. Sap què és? Allò que critiquem tant del Gobierno de España i vostè vol fer amb els amos dels gossos. Si surto a passeig amb el gos pixat i cagat de casa, sense estris de neteja, també em posarà una multa? Esperarà que fem el «delicte» o som culpables a priori?

Hi ha una dita molt catalana que diu: «Si pixes en contra del vent pots quedar esquitxat». Tingui seny, dona, no és qüestió que en la seva última legislatura quedi vostè com una maldestra. Ja sap, seny, moderació i sempre, sempre, pixar a favor del vent.

Cordialment (o no).

Discrepo

Raimond Bitlloch i Compañó Anglès

Aquests dies he sentit i vist molts insults sobretot cap a ERC. No hi estic d'acord i crec que no és bo per la República Catalana, ara, això sí, discrepo com­pletament de la seva estratègia, i molt.

Si es vol anar a un diàleg, primera discrepància després de l'u d'octubre hauria de ser una negociació de la separació, no s'hi pot anar de cap manera amb el cap baix i demanant permís per existir. El 30 de gener l'Estat espanyol va tenir la seva primera gran victòria, va veure que la repressió funcionava 100%, i tot gràcies a uns polítics de molt poca altura al nostre costat, una gent què té la política de modus vivendi.

En aquesta envestida han respost amb submissió total, només han fet recursos que ha de respondre l'opressor, política d'aparador inútil completament.

La manera d'anar a un lloc com aquest és amb una situació de força, força que aconse­guirem entre tots: ANC, Òmnium, CDR, Tsunami, Anonymous i classe política (de país i no de partit). No pot ser que la gent es pensi que ells són els que ho fan millor, cadascú té una feina i és complementària, és molt important la unió de totes les formes de lluita i que tots esti­guem allà on podem ser útils.

Aconseguim un poder popular i els partits s'hi han de sentir arrossegats.

Aquestes eleccions, en comptes d'insultar, expliquen que la lluita és l'única manera de guanyar. No ens venguin que no som majoria per tenir-la. Només la tindrem quant ens venguin guanyadors i els guanyadors són els que van a la lluita i no tenen por.

Animals abandonats

Júlia Comalada Sureda fornells de la selva

Cada dia per Facebook veig webs de protectores d'animals. Cada cop hi ha més animals abandonats i maltractats que la gent es troba pel carrer, els boscos, contenidors...

Si jo fos una de les persones que abandonés un animal em sentiria molt malament. No em puc imaginar com se sentiria l'animal. Les protectores estan a petar. A més, a les protectores es pot adoptar un animal.

Hem de tenir en compte que, compartir la vida amb una mascota pot millorar la qualitat de vida de les persones en molts sentits:

Redueix la sensació de ­soledat, afavoreix les relacions ­socials, ajuda a mantenir-se en ­forma, fa riure, etc. I malgrat tot això, a Espanya, i només durant l'any 2010, s'han abandonat 109.000 gossos i uns 36.000 gats.

Abans de tenir un animal s'ha de pensar si el vol, o li agradarà, mantenir-lo o esterilitzar-lo.

La decisió de tenir un animal s'ha de pensar en família i repartir les tasques i responsabilitats entre tots.