Catalunya pateix un virus o és tot ella un virus. En tot cas és un país malastruc com pocs. És el Pedro Navaja d'Europa: « Si nacistes pa martillo, del cielo te caen los clavos». Només d'aquesta manera es pot entendre que dels milers d'esdeveniments que aquests dies es fan arreu del món, peti precisament el Mobile World Congress, un congrés que és una peça fonamental -de 500 milions- d'aquest invent turístic i de congressos en què han convertit la capital catalana. No preferiríeu tenir un país avorrit com Suïssa?

Només a Catalunya es pot sublimar l'atemptat al sentit comú d'aquesta manera, sense que ningú cridi ben alt: ens hem tornat bojos o què? En els últims anys en tenim sobrades mostres, d'això que dic.

És inquietant que ningú s'aturi a resoldre aquesta estranya equació que formen Barcelona, la Xina i els telèfons mòbils. Un virus que actua principalment en un indret a onze hores de vol, a uns nou mil quilòmetres de distància i on la gent es cruspeix ratpenats. El coronavirus s'ha convertit en una nova hecatombe per aquest petit i delirant país. S'ha cancel·lat un congrés quan les autoritats sanitàries no en veien cap motiu. Però sobretot aquest pànic mundial que ha fet caure el MWC quan, per exemple, continuen oberts els Disneylands, el Lincoln Memorial, el Coliseu de Roma o l'Alhambra de Granada. O és que allà no hi entren potencials portadors?

Els teòrics de la conspiració parlen d'una jugada dels Estats Units per afeblir la Xina, gran competidor en l'àmbit comercial, militar i d'hegemonia d'imperi. Els teòrics de la conspiració en alguns casos acaben tenint raó al cap de molts anys, tot i que d'entrada sembla molt insensat i poc versemblant convertir un virus en una arma geopolítica. Dit això, la sensatesa no és la principal virtut americana dels darrers anys.

Deixant de banda les teories de la conspiració, la decisió de les grans empreses i dels mateixos organitzadors, està inspirada per la por que genera aquest espectacle del terror en què s'ha convertit una comunicació que en general ja no ajuda a comprendre i analitzar, sinó que fonamentalment es dedica a vendre sentiments, sensacions i emocions que es propaguen més ràpid que el mateix virus. Una mena d'infovirus que dicta massa decisions erràtiques.