Tenim dret a no esperar massa del Govern socialcomunista de PSOE i Podem, per falta de pressupost. No obstant això, la coalició ha d'abordar amb urgència les reformes de baix cost al seu abast. La més elemental consisteix en la supressió sumària dels tractaments ditiràmbics a determinats personatges de la vida pública. Espanya seria un país molt més habitable sense excel·lentíssims ni il·lustríssims, generalitzant el «Senyor Don» que és el vestit sense corbata dels apel·latius jeràrquics.
Un il·lustre general de Vox em comentava que un inoblidable Cap d'Estat era conegut a les casernes com «Sa Excremència». És a dir, el poble s'adapta els tractaments als mèrits reals dels seus beneficiaris, de manera que la supressió d'il·lustríssims i excel·lentíssims evitaria la degradació de la seva estima. A part que pot acceptar-se el rang excel·lentíssim dels vocals de la Comissió General de Codificació (?), però sona hiperbòlic per als membres del Consell de Seguretat Nuclear. I si la condició il·lustríssima llasta els machadians directors d'Instituts d'ensenyament mitjà, mereix algun aclariment l'assignació de la jerarquia al responsable de l'Acadèmia Espanyola a Roma (?).
Del tridu revolucionari que pressuposem en un Govern de PSOE i Podem, la fraternité és l'objectiu més barat, no importa que també sigui el més hipòcrita. La llibertat és un valor caduc excepte per als explotadors de big data, i la igualtat ni tan sols es planteja. Ara bé, l'erradicació dels il·lustríssims i excel·lentíssims sense afectar els seus honoraris podria sortir tan rendible publicitàriament com el trasllat a coll de l'ossada de Franco. Per no parlar del notori estalvi energètic en suprimir els tractaments afectats, en una societat que recomana fins i tot suprimir els punts finals dels WhatsApp pel bé del planeta.
