La suspensió del congrés de mòbils de Barcelona ha estat l'afectació més gran que hem tingut de moment els catalans com a resultat de l'epidèmia del coronavirus a la Xina. Feia anys que els observadors deien que un dia hi hauria una pandèmia global degut al gran intercanvi de persones des d'un costat a un altre del món. De fet, la història ens ensenya que els desastres més grans van venir d'aquest mateix intercanvi. Després de l'any 1100 es va engegar una autèntica era de transferència entre Xina i Europa. Per un costat, els musulmans venien seda xinesa als italians. En aquells anys, Xina estava tecnològicament més avançada que Europa i els seus productes eren molt apreciats. Coses com el carretó o el paper, que havien sigut inventats a Xina el segle I, no van arribar a Europa fins l'any 1250. Però el que era més important eren les peces barates de ferro fos (el pic, la pala...) que Xina havia desenvolupat al segle VI abans de Crist i que no van arribar a Europa fins al 1380.

El fort intercanvi de productes va transportar encara una cosa més important: els microbis en forma de pesta negra, que va devastar nacions i poblacions senceres. El 1347, els comerciants havien portat la pesta bubònica a tots els ports del Mediterrani, que es transmetia amb la tos. El 1351, l'epidèmia havia acabat amb un terç o amb la meitat de la població d'Europa depenent dels llocs.

Per tant, la història ens mostra que la transmissió de persones d'un costat a un altre té el risc de propagar grans epidèmies. Això també és el que va passar arran de l'arribada dels espanyols a Amèrica, que van introduir microorganismes que van devastar la població autòctona que no era immune als nous gèrmens.

L'epidèmia d'ara és greu perquè ha començat en un país amb 1.400 milions de persones, amb gran facilitat de propagació. També és greu perquè el món depèn en gran part de la Xina des que uns insensats americans, seguits per europeus, van decidir que la Xina fos la fàbrica del món. I així ens va: a banda de perdre una quantitat immensa de llocs de treball i de riquesa a favor de la Xina, ara ens trobem que l'aturada de producció de la Xina, per contenir la propagació del virus, afectarà tota l'economia mundial. La Xina consumeix matèries primeres entre el 30 i el 50% del món i la dependència de certs productes o components d'alguns països i companyies és d'una magnitud tal que avui es demostra que és inassumible. La participació de la venda total de productes de la Xina és de l'11,4%. És el primer exportador en 33 països i el primer importador en 65 països. Alhora Xina és el principal problema en emissions de carboni que afecten el canvi climàtic amb 9.800 MtCO2, amb tendència creixent, mentre que els bocs d'EEUU, Europa i Japó ja les disminueixen.

A poc a poc, la Xina ha anat reduint la seva exposició al món, passant d'un índex de 0,9 l'any 2007 a 0,6 l'any 2017, mentre que ha augmentat la dependència que el món té d'ella, passant del 0,7 el 2007 fins a l'1,2 el 2017. Finalment cal saber que la Xina té un pes del 16% del PIB mundial.

La crisi del coronavirus ha portat a confinar la gent a les seves cases, aturant la producció del país des de la fi de les vacances de l'any nou lunar. Avui ja fa 17 dies que la producció hauria d'haver arrencat i no sembla pas que demà sigui així. Tot porta a pensar que l'aturada pot arribar al mes. Això té una repercussió a l'economia global que marcarà un abans i un després. Moltes empreses s'havien estructurat amb una logística just in time, sense tenir estocs entre la Xina i elles, per la qual cosa s'han quedat immediatament sense components o productes, siguin de l'automòbil, tecnològics o de moda. La Xina té el 50% del mercat mundial de panells fotovoltaics, el 45% dels vaixells de mercaderies, el 25% dels telèfons mòbils, el 19% de la maquinària agrícola, el 15% dels robots... productes que patiran de forma important en haver-se trencat la cadena de subministrament.

La conseqüència d'aquest trencament serà un canvi en l'estratègia de subministrament de components. Deixarà de tenir un sol proveïdor, cosa que ja assenyala qualsevol manual d'aprovisionament i que les companyies occidentals havien menyspreat. Hi haurà una disminució de les exportacions xineses a la resta del món. Un escenari ha previst una caiguda del PIB xinès des del 6% al 4%. De moment l'afectació a l'economia mundial és d'una caiguda global del 0,4%.

Hi ha, malgrat tot, un efecte positiu. Com hem dit, la Xina és el primer emissor de carboni al món i no preveu la disminució a curt termini. Encara avui construeix dues centrals de carbó cada setmana. L'aturada d'aquest febrer de moment significa una disminució de 400 MtCO2, una xifra equivalent a la que incorporen els productes que ven a Estats Units o a Europa. La meva impressió és que la Xina no tornarà a la situació anterior a la crisi, estructurarà de forma diferent les relacions i transaccions internacionals, cosa que pot afectar també el MWC. És ben bé que quan una papallona aleteja a milers de quilòmetres de distància ens afecta a nosaltres. Caldrà estar atents per veure fins a quin nivell ens afectarà aquest aletejar, si només serà com la crisi tecnològica del 1999, com la del SARS de 2003, o si serà més greu, com la de la subprime del 2008. Atents tots.