La lectura dona resplendor a la vida. Al costat dels llibres, la majoria de les vegades, trobem la sobirania de la lucidesa. Sí, la mateixa que apropa el pensament a les paraules i l'ordena entre el blanc. Crec (potser m'equivoco) que la imbecil·litat es perd al costat dels llibres... És important, per pietat amb un mateix, deixar (encara que sigui per una estona) la pàl·lida vulgaritat i buscar les faccions refinades del que ha nascut per mirar des de dalt.
És paorós veure tants símptomes de decaïment cultural, i el pitjor, cada vegada es fan més visibles i evidents. Vivim temps que confirmen que l'auge del nostre cervell el tenen la televisió i el telèfon mòbil. A dia d'avui (opinió subjectiva) tot és una inversió de conceptes, que busquen l'èxit, pel camí contrari. Indubtablement, el retrògrad és menys penós si l'acariciem amb la paraula «intel·ligent». Resulta que fins les rentadores estan adscrites a la intel·ligència; mentre nosaltres som allò purament exterior que no passa d'automatismes. Em resulta divertit, per no dir humiliant, veure que la nostra existència és un suportar que espera totes les bajanades que ens fiquen pels ulls. I les que vindran... No hem d'oblidar que al costat de la temeritat de la ignorància tot és sorpresa i exclamació.
Els llibres, sempre admirables, hi són per demostrar-nos que la felicitat (moltes vegades) és la invenció de l'escriptor i el poeta. Al costat d'ells es pensa, sí, amb humilitat, estiren la nostra ment i ens expliquen que al costat del descolorit la vida només discorre xerrant. I el pitjor, xerrant de bestieses. I a falta de bajanades, bones són les xafarderies. El cas és omplir el silenci... A les biblioteques s'embalsama el coneixement, s'admira sense tenir res, s'acaricia la curiositat i es valora allò entreobert. Quants llocs són refugi per fugir de tanta imbecil·litat; sé de molts panteixants rodamons que van trobar a les biblioteques la seva millor posada.
Crec que l'alegria més espontània és la que reposa amb serenitat al costat del coneixement. Tot el que ens fa sentir ens fa entendre...
Ja ho va dir santa Teresa de Jesús: «Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduït».
