16 de febrer de 2020
16.02.2020

El meu carrer Ferran Agulló

16.02.2020 | 00:28

El carrer on jo visc, des de fa seixanta anys, és el que porta el nom del literat i periodista Ferran Agulló i Vidal, que va ser el qui va donar el nom de Costa Brava al litoral gironí. És un carrer molt curt que va des de l'avinguda Álvarez de Castro a la ronda del Pare Claret. El carrer és relativament nou però l'espai per on discorre té una llarga història. L'any 1319 una comunitat de religioses clarisses, procedent de Castelló d'Empúries, hi construí un monestir per establir-s'hi i practicar la vida contemplativa. Es tractava d'un edifici d'una grandària considerable del qual no n'ha quedat cap testimoni material, si només referències documentals. Consta que era de pedra. Per l'època en la qual es bastí es devia tractar d'un edifici gòtic que a més de l'habitacle comunitari disposaria d'un temple i el claustre que es trobava en tots els cenobis. Estava situat als afores de la ciutat, a l'oest del nucli urbà. La comunitat era molt nombrosa, com la dels també nombrosos monestirs i convents que en aquella època hi havia a la ciutat i també en moltes poblacions. És ben sabut que no totes les persones que entraven en la vida consagrada ho feien mogudes per una autèntica vocació, sinó que en moltes ocasions era per condicionaments familiars o per no haver aprofundit en el discerniment a l'hora de prendre la decisió. I això podia originar problemes, com va passar en aquest cas concret.


En la història de la Girona del segle XV hi ha algunes referències a problemes que afecten la comunitat de religioses clarisses. Irregularitats que es manifestaren a l'exterior i suscitaren la intervenció del govern de la ciutat i l'actuació de l'autoritat episcopal, concretament del bisbe i futur cardenal Joan Margarit i de Pau, el qual posà fi a la qüestió i aconseguí retornar les coses al seu degut estat. El segle XVII es caracteritzà per constants guerres, que pel que afecta a la ciutat de Girona es concretaren en repetits setges. La ciutat ja estava protegida per les muralles tant pel que afectava a les barriades de la dreta com de l'esquerra de l'Onyar. Però fora muralla i ben a prop del clos fortificat existien edificacions que en cas de guerra podien ser ocupades pels invasors que les podrien aprofitar per atacar la ciutat. Aquest era el cas del convent del Carme, de l'hospital nou i també del monestir de Santa Clara. A mitjans de segle aquells edificis foren enderrocats, i en l'espai que deixaren lliure s'hi edificaren sengles baluards que reforçaren els trams de muralla corresponents. Així en l'espai que resultà de l'enderroc del monestir de Santa Clara s'hi construí el baluard al qual es donà el nom del monestir enderrocat. Consta que s'utilitzaren les pedres del monestir per edificar el baluard. La comunitat monàstica es traslladà a l'interior de la ciutat i ocuparen un edifici molt més reduït que el que havien hagut d'abandonar. Edifici situat a l'esquerra de l'Onyar, entre el monestir de les Bernardes i el convent de Sant Agustí. D'aquí ve el nom del carrer de Santa Clara, que en un principi anava des de l'encreuament amb el carrer de les Hortes i la plaça de Sant Agustí. Nom que els anys seixanta del segle passat es donà a tot el vial que arriba fins a l'avinguda de Sant Francesc. La permanència de les clarisses en aquell nou monestir durà fins al segle XIX, quan construïren un nou edifici en el Veïnat de Salt, edifici que en els primers anys quaranta del segle vint fou ocupat en part pels serveis penitenciaris, que hi mantingueren la presó provincial, fins que es construí la nova presó en la barriada del Pont Major. Finalment també les religioses deixaren Salt per traslladar-se a Vilobí, on, amb el nom de Fraternitat Santa Clara, desenvolupen una efectiva activitat.


El dia vint de juny de l'any 1808 les tropes napoleòniques realitzaren el primer atac contra la ciutat de Girona, pocs dies després que els gironins haguessin manifestat la seva voluntat d'oposar-se a l'invasor. Aquell primer atac es dirigí concretament contra el baluard de Santa Clara. I davant la resistència dels defensors, les tropes franceses es retiraren, per preparar-se per a una millor ocasió. El baluard de Santa Clara era un dels cinc que reforçaven la muralla que discorria pel que és ara la Gran Via de Jaume I. De forma pentagonal, flanquejava la muralla en el lloc on s'obria el portal també anomenat de Santa Clara, que estava situat aproximadament on ara hi ha l'entrada de l'edifici que havia estat Delegació d'Hisenda i ara acull els serveis estatals. El mes de desembre de l'any 1931 el president del Govern central, Manuel Azaña, acompanyat del de la Generalitat, Francesc Macià, i de l'alcalde de Girona, Miquel Santaló, executà l'acte simbòlic de fer caure la primera pedra del baluard que seria enderrocat en benefici de la ciutat. Immediatament començaren les obres d'enderroc que permetrien urbanitzar un nou tram de la Gran Via i els carrers Álvarez de Castro, Ferran Agulló i Coll Turbau. Formant-se una placeta triangular que es pot suposar que correspondria al pati d'armes del desaparegut baluard. Seguidament ja es construïren les dues cases d'aquell tram de Gran Via. Però la guerra del trenta-sis marcà un parèntesi que va interrompre la continuïtat de qualsevol projecte. L'any 1944 es construí la primera casa de planta baixa i sis pisos del carrer Ferran Agulló, però encara passaren bastants anys en què en aquell carrer només hi havia magatzems d'una sola planta, un taller de cotxes, una indústria d'olis. Un franja de vorera pavimentada amb llambordes ha quedat com a record de l'acoblament dels camions que hi efectuaven la càrrega i descàrrega dels productes d'aquella indústria. Posteriorment s'hi edificaren els blocs d'habitacles destinats a residència d'oficials de l'exèrcit amb les respectives famílies. Edificis que ocupen part del carrer Ferran Agulló, on més tard encara foren ampliats fins a la ronda del Pare Claret, i del carrer Coll Turbau; a continuació del qual s'hi bastí el bloc d'habitacles destinat a funcionaris de l'Ajuntament.


Al carrer Ferran Agulló s'hi obren pocs comerços, però els pocs que hi són tenen una bona activitat. Tinc a mà una fotografia en la qual es pot apreciar com un tram de muralla de l'antic baluard de Santa Clara coincideix amb el tram de carrer que va des de la Clínica Dental fins a l'aparador de la llibreria Empúries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook