16 de febrer de 2020
16.02.2020

Demà

16.02.2020 | 00:28

La neuràlgia està a l'altre costat de la porta. La percebo com quan de nen escoltava i interpretava els sorolls de l'habitació dels meus pares. Vol dir que m'he llevat en bones condicions i que he portat a terme tots els meus rituals de primera hora del matí sense cap problema. Fins i tot he sortit a caminar una estona sota una pluja fina, bastant podrida per la contaminació, de la qual m'he protegit sota un paraigua plegable de quatre euros amb cinquanta. Tot l'ordre, però la neuràlgia dona voltes a l'altre costat de la porta, estudiant la manera d'obrir-la per envair el meu cap i inutilitzar-me la jornada. No sé si prendre preventivament una pastilla o dues. Finalment, no me'n prenc cap per veure si soc capaç de mantenir-la a ratlla sense ajuda farmacològica.


Trobo, a la barra del bar on faig un cop d'ull al diari, el fisioterapeuta del barri. És un paio molt apreciat que practica un tipus de massatge japonès, de nom «Shiatsu». Té unes mans increïbles, ja que localitza els nusos musculars i els desfà a força de pressió. Manipula els lligaments amb una saviesa inconcebible mentre t'explica els meridians corporals pels quals circula l'energia vital. Surts de la seva consulta adolorit i agraït alhora. A les quaranta-vuit hores de la seva actuació, et trobes com nou.


Després de saludar-nos, caic en la temptació d'explicar-li allò de la neuràlgia amagada al darrere de la porta. Em pregunta pels símptomes i li parlo de la lleugera dificultat respiratòria que precedeix les explosions de dolor. Em toca lleugerament la gola i diu que tinc un «bol histèric».


- Et fa mal una mica en empassar? -pregunta.


-Una mica, sí -responc.


-Procura no atabalar-te, és pur estrès.


Torno a casa amb el bol histèric perfectament instal·lat a la faringe. Ja no és una amenaça inconcreta, sinó un embalum. Em sembla més manejable un bony que un fantasma. Passo la resta del dia sense fer moviments bruscos i arribo a la nit sense que l'energia d'aquest embalum s'hagi transformat en la matèria del dany. Me'n vaig a dormir aviat, per si de cas. Demà veurem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook