Que una llei com aquesta vagi endavant al parlament espanyol és important. Que, d'aquí a poc, sigui efectiva, és vital. Hem viscut les sevícies legals per no permetre la mort digna d'un familiar, sabem en quina cotilla legal estem ficats. No hauria de ser ni una qüestió de dretes o d'esquerres, sinó de drets humans. La dreta i la ultradreta acusen el Govern espanyol de voler practicar «l'extermini» de part de la població. No tenen cortines a l'hora d'acusar l'enemic. Ho diuen sense vergonya. Ara per ara i si el Govern espanyol no es fa enrere, l'eutanàsia és un dret que s'ha de significar en una llei. Una qüestió capital poder decidir com morir i que cadascú sigui amo de la seva mort i en la qual l'estat l'ajudi. La dreta i l'extrema dreta, que revifen, volen conculcar aquest dret, els bisbes panxacontents clamen demanant el sofriment de les persones perquè els batejats ens semblem a Crist. Una i primera: Crist no era espanyol, dos i segona, la religió catòlica i des d'èpoques molt reculades ha matat gent a mans plenes i, tres i tercera: és una congregació plena de pederastes. L'eutanàsia vol dir humanitat, implica entendre que el sofriment és transversal i que ningú ha de patir més enllà del que és acceptable. Ajudar a morir amb dignitat és un avenç per a l'humanisme. Els conceptes protocatòlics de la dreta i l'extrema dreta, en aquesta qüestió no han d'interferir en la lliure decisió de la gent. Potser al més enllà i a la dreta de Déu, hi veurem personatges tan nefastos com l' Abascal. D'aquesta època ningú en dirà res. Les cròniques del cel o de l'infern, a banda de Dante, ningú no n'ha dit res. No hi ha documents. Cada dia la dreta espanyola és més retrògada.