16 de febrer de 2020
16.02.2020

La sinceritat de Josep Costa

16.02.2020 | 00:28

Pels que des del primer minut sabem que el procés independentista no va de democràcia, més aviat tot el contrari, agraïm les mostres de sinceritat d'alguns dels seus protagonistes, encara que siguin a comptagotes. Prefereixen la hipocresia, no fos que fins i tot els fidels descobrissin la vertadera cara del procés. Bé, més que sinceritat, els traeix el subconscient. La diputada i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha exhibit aquesta setmana la part més etnicista i xenòfoba, res a envejar a Marine le Pen, Matteo Salvini o Santiago Abascal. Aquesta alcaldessa ja es va fer famosa amb els altaveus de la plaça Major de Vic, copiant els mètodes dels règims més autoritaris. També Carme Forcadell, quan encara era presidenta de l'ANC, va dir en un míting que els membres del PP i Cs no eren catalans, sinó «adversaris de Catalunya». I el director teatral, Josep Lluís Bozzo, va escopir que «a Catalunya hi conviuen els catalans i els espanyols empadronats a Catalunya». Res que difereixi gaire del que va escriure durant anys el president de la meitat dels catalans, Quim Torra.


Qui tampoc ha tingut manies per mostrar la major de les sinceritats ha sigut Josep Costa, vice-president primer del Parlament. Costa era un activista d'Eivissa, que tots els partits illencs se'l treien de sobre, fins que, per circumstàncies de la vida, es va ajuntar amb Puigdemont. L'exalcalde de Girona sempre ha tingut bon ull pels hiperventilats submisos que no qüestionen el despotisme de l'amo. En realitat, Costa és el noi dels encàrrecs de Puigdemont al Parlament per posar paranys a Roger Torrent. I, per aquesta ociosa feina, cobra uns 116.000 euros anuals de la cambra catalana (a la web de suposada transparència del Parlament hi apareix un «no hi ha dades a mostrar» sobre les seves retribucions). Bé, Josep Costa, el jurista de capçalera de Puigdemont, ha acusat en un tuit Pedro Sánchez de ser «el president de la història amb menys poder sobre els aparells de l'Estat. No controla cap instància de poder fàctic. Si Zapatero no va ser capaç d'impedir que l'Estatut fos capolat pel TC, quin resultat pot donar ara la negociació amb el PSOE? Cap». Caretes fora! Recorden aquell mantra que a Espanya no hi ha separació de poders? Els pocs que ens hem llegit la Llei de Transitorietat Jurídica, que havia de transitar Catalunya cap a la independència, ja sabem que es tractava d'un text propi d'un règim autoritari, amb el president de la suposada República controlant el poder judicial. Josep Costa ens ho ha confirmat. Gràcies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook