Des de Sòcrates a Thoreau, tant filòsofs com moralistes i líders religiosos han considerat la frugalitat i la vida senzilla virtuts perfectament compatibles amb una bona vida. No obstant això, la paraula frugalitat ha pràcticament desaparegut del nostre vocabulari, dels llibres, revistes, premsa i fins i tot del que s'escriu a internet. Aquesta asserció no és una opinió, és un fet que podeu verificar si utilitzeu el programa Ngram Viewer de Google Books, que analitza la freqüència de les paraules en el que s'ha publicat durant els últims 200 anys ( https://books.google.com/ngrams).

Una de les primeres referències a la frugalitat la trobem en la cita evangèlica de la multiplicació dels pans i els peixos en l'Evangeli de Sant Joan, 6 (11 i 12): «Llavors Jesús va prendre els pans, va donar les gràcies i els va repartir entre els que estaven asseguts. El mateix va fer amb els peixos i tots van rebre quant van voler. Quan van quedar satisfets, Jesús va dir als seus deixebles: recolliu els trossos que han sobrat perquè no es perdi res».

La vida dels humans al llarg de mil·lennis en entorns hostils ha desenvolupat en nosaltres l'obsessió per acaparar recursos per assegurar la nostra supervivència. Però avui la frugalitat cobra un nou significat. La frugalitat és l'elecció conscient d'algú que sap que no és possible continuar consumint els recursos del nostre planeta al ritme dels últims decennis. Frugalitat significa viure el present i mirar cap al futur fent les inversions justes i centrant-nos en el medi ambient, l'educació, la recerca, l'art i la ciència. En el segle XVIII el Baró de Montesquieu postulava que la frugalitat hauria d'establir-se per llei per a d'aquesta manera prevenir que els ciutadans anteposessin els seus interessos als del bé públic.

Avui moltes persones es pregunten què és la frugalitat. La frugalitat és una filosofia de vida, que preconitza que es pot viure amb el just, gastar el necessari i estalviar recursos per a quan siguin necessaris o per a les pròximes generacions. La frugalitat avui és necessària per brindar una alternativa al consumisme i, per tant, a voltar-nos a un futur sostenible i més just amb els més necessitats però també envers les futures generacions. Quan un és frugal, optimitza els recursos de qualsevol tipus (diners, aliments, utensilis, aigua, i especialment recursos no renovables) de tal manera que el resultat és viure de manera folgada, evitant gastar innecessàriament. La frugalitat en si permet disminuir el possible impacte de les crisis i augmenta de manera significativa el nostre coneixement i valoració dels diners i els béns i serveis que aquests diners ens proporcionen. En definitiva ens permet ser més intel·ligents a l'hora de prendre decisions de consum de cara al futur.

No es tracta de viure amb gasiveria o no gaudir o estar amargat tot el dia per no poder utilitzar els diners o els béns que posseïm. És per contra, ser intel·ligent a l'hora d'usar el que està al nostre abast. La vida frugal augmenta la nostra prosperitat, tant si augmentem els nostres guanys i mantenim les despeses constants, com si disminuïm les nostres despeses i els guanys romanen constants. Lamentablement, sembla que per als cànons socials dels últims temps, l'èxit personal i econòmic no pot anar de la mà d'una vida frugal i de recolliment, dedicada a l'estudi i al desenvolupament de la mesura en tots els àmbits de la vida. La frugalitat lliurement assumida és un camí al benestar i la felicitat.

Actualment, enmig de crisis econòmiques i mediambientals, crec que necessitem de nou la frugalitat en el nostre viure quotidià. Necessitem amb urgència que a través de la frugalitat, aconseguim models i filosofies de vida que ens portin a noves maneres de viure satisfactòriament, que serveixin d'inspiració per crear els productes i serveis del futur, que hauran de ser més eficients, però també més agradables, bonics, senzills i apropiats a la nostra nova manera de viure.

Tornar a la frugalitat és una imperiosa necessitat de les nostres societats. No fer-ho, a més de malgastar magnífics recursos que les generacions futures o altres països necessitats podrien aprofitar, ens pot portar a la demolició de les societats avançades del segle XXI.