El 2016 la Comissió Europea va fer públic un «Codi de conducta» que incloïa una sèrie de compromisos per lluitar contra la propagació i incitació de l'odi a internet dins de la Unió Europea. Aquest acord va ser signat conjuntament amb empreses tecnològiques com Facebook, Twitter o YouTube. La idea era que, paral·lelament a la possibilitat d'actuar penalment contra aquestes conductes d'acord amb la legislació de cada un dels estats, s'implementessin un seguit de controls i polítiques de conducta per part de les plataformes socials per eliminar aquest tipus de continguts de les seves xarxes.
En signar aquest acord voluntari, les empreses es van comprometre a posar en marxa mecanismes interns que garantissin l'examen i la retirada de les manifestacions que consideressin incitació a l'odi o difusió de l'anomenat «discurs de l'odi» en un termini inferior a les vint hores. El principal problema era determinar com s'arribava a la conclusió de quin concret missatge, comentari o publicació mereixia tal eliminació, així com per mitjà de quins procediments i amb quines garanties es procediria a la suspensió o eliminació d'un compte en una xarxa social.
Tot això ha cobrat protagonisme informatiu pel fet que el partit polític Vox ha presentat una querella contra Twitter pel tancament del seu compte oficial des del passat 22 de gener, després d'un intercanvi de missatges amb la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, a propòsit de l'anomenat «pin parental», en què l'esmentat partit va acabar criticant que amb diners públics es promogués la «pederàstia». Twitter va comunicar a Vox que no podria publicar més continguts al·legant «incitació a l'odi» i li va oferir l'opció d'esborrar-los, però l'organització liderada per Santiago Abascal s'hi va negar. Davant aquesta situació, la formació política considera que és Twitter la que ha comès un delicte d'injúries en acusar-lo de mantenir una conducta que «incita a l'odi» i al·lega, a més, que l'actitud de Twitter vulnera drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret a la participació política, la llibertat ideològica, el principi del pluralisme i la igualtat política, recollits tots a la Constitució.
Haurà de passar molt de temps fins que aquest procés judicial acabi, però quan ho faci potser tinguem una sèrie de resolucions judicials que clarifiquin les difuses línies que separen la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica del límit de l'anomenat «discurs de l'odi» i, sobretot, que es pronunciïn sobre un tema inèdit i sense precedents, com és el tancament o suspensió de perfils en una xarxa social per aquests motius.
D'acord amb el que apareix en la pròpia política de conducta de Twitter, la suspensió permanent d'un compte suposa que s'elimini de la vista global de la mateixa i que el sancionat no pugui crear comptes nous. Quan se suspèn un perfil de forma permanent, la companyia informa l'usuari sobre la seva suspensió per incompliments relatius a l'abús, li explica quina política o polítiques ha incompert i quin va ser el contingut infractor. Els suposats infractors poden apel·lar o recórrer aquesta decisió a través de la interfície de la plataforma o mitjançant l'enviament d'un informe, i es compromet Twitter a respondre a aquesta apel·lació.
El més curiós és que, dins de les pròpies regles establertes per aquesta xarxa social, s'estableixen excepcions, i es preveu i es reconeix que, de vegades, un tuit que mereixeria l'eliminació pel seu contingut ha de ser mantingut en atenció a la rellevància pública de l'emissor del missatge o a l'interès públic del debat que genera. En concret, per a Twitter, el contingut és d'interès públic «si constitueix una aportació directa per a la comprensió o el debat d'un assumpte que preocupa a tot el públic». Perquè aquesta excepció a la regla s'apliqui s'han de donar els següents requisits: que el tuit incompleixi una o més de les regles de Twitter; que l'autor del tuit sigui un compte verificat; que el compte tingui més de 100.000 seguidors; que el compte representi un membre actual o potencial d'un organisme governamental o legislatiu local, estatal, nacional o supranacional; que siguin titulars actuals d'un lloc de lideratge elegit o designat en un organisme governamental o legislatiu; o que siguin candidats o nominats per a càrrecs polítics. En aquests casos, Twitter es reserva la possibilitat d'optar per conservar el tuit que, al principi, seria eliminat.
L'equip intern de Twitter («equip de compliment global») enviarà qualsevol tuit que compleixi amb els criteris definits anteriorment a una revisió secundària per part d'un altre equip d'avaluació diferent («Equip de Trust & Safety»), per a la recomanació de si procedeix o no aplicar l'excepció d'interès públic.
La mateixa companyia Twitter ha declarat que no farà aquestes excepcions quan la publicació estigui relacionada amb el terrorisme o l'extremisme violent, fomenti la violència, fomenti algun cap il·lícit o delictiu, promogui el suïcidi, afecti la integritat d'unes eleccions o impliqui la revelació d'informació privada. Per contra, aquesta mateixa empresa, tret de les anteriors categories, sí és favorable a valorar aquestes excepcions.
Ara serà la justícia la que decideixi si Twitter aplicarà correctament les seves pròpies regles, o fins i tot si les seves regles són ajustades a la resta de normes jurídiques d'obligat compliment. En aplicar conceptes jurídics indeterminats, sempre hi haurà una difuminada línia fronterera entre el dret i el seu límit que resulti controvertida. Però, més enllà de les ideologies i les postures partidistes, s'ha de trobar un criteri jurídic que doni seguretat jurídica en aquests temes, i que ajudi i potenciï aconseguir una societat democràtica més lliure, formada, informada i responsable.
