17 de febrer de 2020
17.02.2020

La vaga «professional-política»

16.02.2020 | 23:28

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència el 2 de maig de 2018 en la qual desestimava la demanda interposada per l'organització empresarial catalana Foment del Treball Nacional contra el sindicat convocant d'una vaga general a Catalunya, Intersindical-Confederació Sindical Catalana (CSC), el 8 de novembre de 2017, així com també contra els que integraven el comitè de vaga.


La conformitat a dret, constitucional i legal, de la vaga mixta, amb contingut professional-polític, no és per descomptat cap novetat jurídica, i allò que va fer el TSJ català, en no poder provar la part demandant el caràcter aliè a l'àmbit laboral de la vaga del 8 de novembre, encara que fos acompanyada la convocatòria d'un plantejament clarament d'àmbit polític, va ser desestimar la demanda.


Fa poques dates, concretament el 15 de gener, aquella sentència s'ha vist plenament confirmada per la dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem. En efecte, el TS ha desestimat, en els mateixos termes que la proposta formulada pel Ministeri Fiscal en el seu preceptiu informe, el recurs de cassació interposat per FTN contra la sentència del TSJ català, mantenint inalterats els fets provats i la interpretació de la normativa i jurisprudència efectuada per la Sala autonòmica en la seva resolució.


La informació oficial sobre la sentència del TS apareix en una breu nota de premsa publicada pel gabinet de comunicació del Poder Judicial el dia 10 de febrer, titulada «El Tribunal Suprem confirma que la vaga convocada per Intersindical-CSC el 8 de novembre de 2017 no va ser il·legal», i acompanyada del subtítol «la Sala indica que la vaga no s'ha utilitzat amb una finalitat econòmica-social diferent d'aquella que li ha estat atribuïda per l'ordenament jurídic».


En el seu contingut pot llegir-se que: «El tribunal considera que la finalitat d'aquesta vaga va ser fonamentalment de defensa dels drets dels treballadors i, encara que apareixen enunciades altres finalitats que poden ser qualificades de polítiques, no desvirtuen el caràcter essencial de la vaga, la seva finalitat primordial, ni contaminen aquesta finalitat, ni, en conseqüència, condueixen a titllar d'il·legal la vaga».


La part recurrent va insistir en la seva tesi ja exposada en instància d'estar en presència d'una vaga per motius polítics «i amb una justificació només aparent i completament marginal a una motivació de caràcter professional», acollint-se a més a una manifestació de la sentència del TSJ, que s'ha d'enquadrar al meu parer en una reflexió d'abast molt més general que la que realitza la part recurrent, en la qual s'afirma que l'«esmentada vaga té uns motius polítics», i afegint que en cap fet provat es recullia el caràcter professional de la vaga general, que només derivaria de la manifestació de la part demandada, òbviament subjectiva i interessada.


Per desestimar el recurs, el TS transcriu àmpliament en primer lloc la sentència de Tribunal Constitucional 36/1983 de 8 de febrer, que va validar la conformitat constitucional de la vaga professional-política i que seria seguida en la mateixa línia per la STC 193/2006 de 19 de juny, dictada amb ocasió del recurs d'empara interposat per la CS de CCOO en ocasió de la vaga general convocada el 20 de juny de 2002, recordant que «... els interessos defensats durant la vaga no tenen perquè ser necessàriament els interessos dels vaguistes, sinó els interessos de la categoria dels treballadors», i s'ha d'entendre referit el qualificatiu professional de l'art. 11 b) del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, «als interessos dels treballadors com a tals».


Amb ple acolliment de la jurisprudència constitucional la Sala declara que no és il·legal una vaga «pel fet que el seu objectiu no es limiti exclusivament a la defensa dels interessos dels vaguistes», i per això s'ha de prestar atenció als motius pels qual es convoca la vaga. Arribats a aquest punt, la Sala reprodueix els cinc motius exposats en la convocatòria de vaga, tots ells certament amb àmplies referències a qüestions sociolaborals. El TS només troba referències de motius polítics en sentit estricte en la petició de derogació de l'RDL 15/2017 de 6 d'octubre, tot i que les troba vinculades a raons socials («la seva afectació negativa al teixit productiu i al mercat de treball») i que no pot qualificar-se únicament de motivació política. En la resta de motius i argumentació de la convocatòria de vaga la Sala, en termes semblants als del TSJ, troba motivació de caràcter laboral d'ampli espectre, arribant a la conclusió, que és la que ha merescut l'atenció en la nota oficial de premsa i, per descomptat, en la informació de la sentència facilitada pel sindicat convocant, que la finalitat de la vaga era «fonamentalment de defensa dels drets dels treballadors i encara que apareixen enunciades altres finalitats que poden ser qualificades de polítiques, no desvirtuen el caràcter essencial de la vaga, la seva finalitat primordial, ni contaminen aquesta finalitat ni, en conseqüència, condueixen a titllar d'il·legal la vaga».


Per sustentar més àmpliament la seva tesi, basada en bona mesura en la consideració d'estar davant d'un dret constitucional fonamental, de manera que els límits que puguin imposar-se a la mateixa han de ser interpretats de forma restrictiva (els límits imposats a l'exercici d'un dret constitucional fonamental han de ser limitats), la Sala recorda la doctrina recollida en la fonamental sentència de TC 11/1981 de 8 d'abril. En fi, l'argumentació exposada porta lògicament a desestimar l'al·legació de vulneració de l'art. 9.3 CE, per no haver produït la sentència d'instància inseguretat jurídica.


Una sentència sens dubte important que reforça la protecció jurídica de les convocatòries de vagues que tinguin una finalitat mixta en tant que incorporin reivindicacions sociolaborals que al mateix temps tinguin transcendència política. Quedi aquí la meva valoració jurídica de la sentència de TS, a l'espera del possible recurs d'empara davant del TC que pugui interposar l'organització empresarial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook