18 de febrer de 2020
18.02.2020

Agenda llatinoamericana mundial 2020

18.02.2020 | 06:00

Jordi Pujadas, el coordinador català de l'agenda llatinoamericana, ha dit: «L'agenda és una bona eina contra el pensament únic neoliberal». Dit això, recordarem que l'agenda llatinoamericana és una publicació que varen impulsar l'any 1992 José María Vigil i Pere Casaldàliga. L'agenda es proposava difondre les anomenades 5 grans causes llatinoamericanes (indígena, negra, popular, ecològica i de la dona).
Amb la d'enguany, han estat 29 les agendes publicades. Des dels primers anys, l'agenda ha tingut una edició en català. Cal dir que l'edició castellana es distribueix per la majoria de països de parla hispana i en països on hi ha una forta presència de l'espanyol com ara els EUA. També té edicions a França, Itàlia i Suïssa.
Des que ja fa uns anys, per raons d'edat i de salut, Pere Casaldàliga va anar deixant responsabilitats en l'elaboració de l'agenda, fou J. M. Vigil, l'altre fundador, qui des de Panamà es va fer càrrec de la línia editorial, la coordinació i els continguts de la publicació. Aquest any amb un títol ben cridaner: Tsunami 4.0 a la vista, la revolució digital que ve.
A partir de l'any que ve, J. M. Vigil també deixarà d'estar al capdavant del projecte i posaran en pràctica una idea que ja fa temps que el nucli impulsor del projecte està treballant: descentralitzar l'agenda. En aquest sentit, volen comptar amb col·laboradors locals de cada país on ja fa anys que es distribueix l'agenda.
En aquesta línia, hem de dir que, històricament, un dels grups 0 comissions més actius que han treballat per fer divulgació de l'agenda ha estat el de Girona, que ha trobat activistes tan compromesos com Jordi Planas o Jordi Pujadas, que, a partir d'ara, a banda de fer-se responsables de l'edició catalana, col·laboraran també amb Josué Alemán, del Salvador, que ha estat escollit com a nou coordinador de l'agenda en àmbit internacional. Cal dir que tots els grups que estan adherits al projecte són coeditors de l'agenda i, per tant, són els responsables de la seva edició i venda en la seva àrea de treball.
L'agenda d'enguany, en la versió catalana, ha tingut una tirada de 2.500 exemplars. Tsunami 4.0 a la vista compta amb 60 articles, tots molt interessants, dels quals volem destacar una dotzena que estan més en la nostra particular visió crítico-alternativa-político-ecològico-social. El tema de la revolució digital que ha estat escollit enguany entra a valorar els aspectes positius i negatius que té aquesta nova revolució industrial.
Per començar, hem de dir que ens ha cridat l'atenció per la seva veracitat i claredat criticouniversal l'anàlisi que fa de la desigualtat en el món OXFAM internacional. Una dada esfereïdora que dona és que, el 2019, 26 milmilionaris tenien la mateixa riquesa que 3.800 milions de persones, que representen la meitat més pobra de la humanitat.
Un altre col·laborador habitual de l'agenda que a nosaltres ens agrada molt és el brasiler Frei Betto. En la seva aportació de 2020, ens parla de l'anomenat oligopoli digital, que és l'abecé antològic-crític dels perills del ciberleviatan que, dit sigui de passada, és el títol d'un llibre escrit per José M. Lassalle en el qual ens avisa dels perills de la revolució 4.0. Cada vegada més, estem a les mans de Google, Amazon, Apple, Microsoft..., i de les decisions que els membres dels seus consells d'aministració prenguin. I no parlem de les noves alienacions quotidianoconsumistes que han portat les xarxes socials i de comunicació.
Un altre article que ens ha agradat molt és el que signa la periodista gironina Carme Vinyoles, en què ens parla del relat de la deshumanització. Una altra reflexió crítica sobre la cada dia més perillosa situació internacional és la que escriu Gonzalo Toca, en un article que porta per títol: 5G, l'altra cara de la revolució digital. Toca ens explica el transfons de la duríssima lluita empresarial que hi ha pel control de les xarxes 5G i de la pugna que en aquest punt tenen la Xina i els EUA. Europa, en aquest apartat, ja juga un paper molt secundari. Al darrere de tot això hi ha un munt d'interessos i un enfrontament a tots nivells que pot tenir conseqüències imprevisibles.
Un altre pensador radical que mai ens decep, per la seva crítica i superinnovadora visió del futur, és el teòleg Leonardo Boff, que, des de Petròpolis, ciutat on va morir Stefan Zweig, ens alerta dels perills del 4.0. És especialment interessant quan ens parla del fi de la humanitat, o d'allò que ell anomena el pas necessari que cal fer per tal de passar del regne de la necessitat al regne de la llibertat. Boff posa l'accent en els perills de la intel·ligència artificial, la robotització i l'incert futur del treball humà. Ens parla d'un nou darwinisme industrial, dirigit pels tècnics de les superorganitzacions industrials transnacionals xineses i americanes.
Ens ha cridat molt l'atenció, per la seva profunditat filosoficoespiritual, l'aportació que fa la missionera Begoña Iñarra quan parla que cal orientar l'ètica de la revolució 4.0. Segurament aquest és un dels articles més interessants per reflexionar des de la teologia cristiana de l'alliberament. L'agenda incorpora diversos articles que van en aquesta línia que, per a nosaltres, potser són una mica massa idealistes i utòpics.
Per acabar, volem comentar un article que va més en la nostra línia política i de pensament i és l'intitulat Entendre el món per canviar-lo, signat des de Barcelona per Antoni Puig, del col·lectiu Economia Crítica Taifa. En aquest article ens parla de com s'ha passat de la idea del decreixement, que va propugnar en el seu informe el club de Roma l'any 1972, al nou cicle d'acumulació i creixement en el qual ens trobem ara.
Si observem amb deteniment la situació global que tenim avui, ens adonarem que l'objectiu del decreixement no és pas gota forassenyat, atès que ja hem vist que el creixement no ens ha pas assegurat l'ocupació, ni tampoc la industralització ens ha garantit la distribució equitativa de la riquesa. Un altre factor a tenir en compte és el creixent malbaratament de recursos, i és natural que coincidim amb la gent de Taifa quan defensen l'actualitat del pensament crític de Marx enfront de les teories desenvolupistes del capitalisme.
Reivindiquem la vigència de Marx perquè ens ofereix un marc teòric per reaccionar al nociu creixement actual, basat en la llei general de l'acumulació de capital. D'altra banda, el marxisme ens permet pensar en alternatives reals i aprofitar situacions puntuals per organitzar la resistència i el canvi.
No oblidem que l'acumulació és una regla fonamental del capitalisme, en un procés de construcció-deconstrucció permanent que xoca amb les lleis naturals, les llibertats i els drets humans. I, un cop més, els autors de l'agenda llatinoamericana 2020 denuncien els perills d'un món on les tecnologies estan al servei dels interessos de les grans multinacionals, que amaguen les lluites contra la desigualtat econòmica i el canvi climàtic, unes tasques que han d'anar unides i demanen una transició simultània.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook