18 de febrer de 2020
18.02.2020

Cartes

18.02.2020 | 06:00

Anna Erra erra?
Joan Boronat Lecha BLANES
Doncs sí, hauria sigut més diplomàtic dir: procureu parlar en català als desconeguts. Problemes del directe. És més fàcil escriure que parlar, pots rectificar sense que ningú se n'assabenti; si vols ofendre més o menys, pots canviar, per exemple, «pocasolta» per «estúpid», «odiós» per «fastigós».
Actualment, exceptuant algun fastigós franquista espa­nyolista, civil o funcionari, no és tan freqüent tenir discussions amb desconeguts si els parles en català, com passava als anys 60, que per estalviar-te discussions era més segur parlar castellà als desconeguts, sobretot als funcionaris i treballadors públics, cobradors a tramvies i autobusos, per evitar el «háblame en cristiano».
Aquests franquistes colonialistes espanyolistes menyspreen la racional idea de compartir amb ells la nostra llengua nacional, el català, i fan el que han fet sempre, dinamitar la llengua dels colonitzats.
Fastigosos són els jutges que prohibeixen els llaços grocs, sense tenir en compte que és una reivindicació mundial de llibertat (se'n tenen registres des del segle XVIII), o alguns individus que es mofen dels seus portadors (els anomenen despectivament «llacistes»), menystenen els qui defensen la cultura i la història catalanes, però no obren boca quan algun fastigós imperialista es dedica a gallejar en un camp de tir de l'exèrcit.
I per acabar, l'escultor Miquel Àngel deia que només es limitava a treure la pedra que amagava la figura que era dins del bloc. Doncs, parangonant la teoria de l'escultor, desprenent-me del nacionalisme espanyol, i renegant del patriotisme que m'exigeix un estat injust, imperialista i antidemocràtic, el que surt del meu interior no sé si és nacionalisme i patriotisme català, però sí que és desig de democràcia, justícia i llibertat.


El «cum laude» del catalanisme!
Francesc Buixeda Cabré SANTA PAU
El cum laude del catalanisme l'ha ocasionat l'alcaldessa de Vic, en la seva intervenció al Parlament, com a diputada, dient que «s'ha de seguir parlant el català, amb qui pel seu aspecte físic no sembli catalana», s'ha de deixar de banda aquest «costum», de passar a parlar el castellà quan ens sembla que la persona no és «autòctona».
Presideix l'alcaldia d'una població puntera en el procés independentista, col·loca altaveus per tot el poble, adoctrina els ciutadans, igual que la de Girona, també diputada i alcaldessa, ambdues premiades pel seu suport al sobiranisme. Com el nostre actual president, que imposa la seva influència a la ciutadania, promou, sense cap remordiment, la separació dels catalans (els de primera i de segona), fa més gran la franja divisòria entre els independentistes i els que no ho són. Pretenen ampliar la base, xifrada en un 47% aproximadament, des de fa molt temps. No tenen majoria, però els sobiranistes volen «fer entrar el clau per la cabota», fent ús de tota mena de tripijocs, com «ho tornarem a fer», però mai reconèixer que varen errar i demanar perdó a la ciutadania. No!, al contrari, ara diuen que la culpa és de l'Estat.
Sobiranistes, si us plau, feu un reset, i ara que es planteja bé una taula negociadora amb l'Estat, aprofiteu-la i no poseu més bastons a les rodes per justificar el victimisme, deixant de banda la millora dels serveis públics, en detriment del benestar ciutadà. Preneu mostra del que succeeix amb el Brexit, que s'han tirat a la piscina sense saber si hi haurà aigua, ni conèixer el que esdevindrà durant aquest any de negociació i el seu final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook