Quim Torra fou el primer que anuncià eleccions. Però va ser més una fugida endavant que no pas un propòsit real. Com sempre al president de la Generalitat no se li pot fer cas. Mai ningú no es podia pensar que un personatge així ocupés la màxima responsabilitat de la primera institució de casa nostra. Si Artur Mas cometé un gravíssim error en situar Carles Puigdemont com a successor, l'ensopegada del d'Amer ja no fou tan greu perquè el perfil que buscava era el d'un activista com ell, capaç de fer qualsevol bogeria, políticament parlant. I a fe que ho ha aconseguit.
La colla d'en Puigdemont que governa Catalunya no vol eleccions. Necessiten aquests nois temps perquè han de cercar un candidat i a la vegada intentar desgastar al màxim ERC. Les discussions amb els republicans seran contínues i des de JxCat se'ls acusarà de tot i més. A Torra no li importa ni el progrés del país, ni l'estabilitat, ni el benestar dels ciutadans. Ell només aspira a engreixar el conflicte amb Espanya ja sigui amb la figura del relator, amb menyspreus continuats a Pedro Sánchez o amb qualsevol altra excusa. Per tant, d'eleccions a Catalunya, res de res. D'explicacions de sopar de duro, moltes.
Allà on sí que s'han convocat eleccions és a Euskadi i Galícia. I sense tan soroll com aquí. Ni Urkullu ni Feijóo volen sorpreses ni continuar pendents d'allò que passi a Catalunya els propers mesos. Els dos territoris històrics demanen estabilitat i no es preveuen massa sorpreses. Només el canvi es podria consumar a Galícia si el PP no consolida una majoria absoluta que avui és molt difícil, però que un candidat com Núñez Feijóo és capaç d'aconseguir.
Iñigo Urkullu és un polític seriós que viurà unes eleccions en un moment dolç. La majoria d'institucions basques són governades pel seu partit. El vell PNB governa en coalició amb el PSE-EE i estan en condicions d'assolir una clara majoria absoluta. Els nacionalistes milloraran resultats i els socialistes, també. El lehendakari no vol saber res de l'esquerra abertzale i intenta ignorar Arnaldo Otegui i el seu EH Bildu.
El PNB treballa les bases d'un nou Estatut i està disposat a fer-ho amb el PSE-EE i Podem. Ho tenen clar i prefereixen els pactes continuats i donar suport al govern de Madrid que no pas seguir els passos d'Ibarretxe que ja se sap com varen acabar. Per cert, el PNB ha viscut públicament un cas important de corrupció a Vitòria en el cas De Miguel, però en aquests moments les enquestes no detecten que això els pugui lesionar els seus interessos electorals.
A Galícia la superioritat del PP es manifesta. És la seva Baviera natural, però no es pot adormir. Si fessin majoria parlamentària En Marea, PSG i BNG sumarien esforços per formar govern, per la qual cosa Alberto Núñez Feijóo farà una campanya galleguista, molt llunyada als plantejaments rancis del PP d'Aznar o Cayetana Alvarez de Toledo. S'ho farà tot sol, amb l'ajut a Pontevedra de Mariano Rajoy. És conscient que els paracaigudistes arribats de Madrid el poden perjudicar i molt. És per això que no vol sorpreses ni coalicions amb les escorrialles dels Ciutadans d'Inés Arrimadas. Sap que qualsevol relliscada per petita que sigui el pot portar a l'oposició. S'ha de tenir present que el PP ha perdut a Galícia molts ajuntaments i ciutats com Vigo o Pontevedra són governades pel PSG-PSOE i el BNG.
Feijóo és un polític moderat que parla molt bé el gallec i que rebutjarà fer una campanya en clau espanyolista. Contràriament, aprofundirà el sentiment galleguista sobretot del món rural que és on el PP té més força. Si guanya aquesta podria ser la seva darrera legislatura al front de la Xunta. Per a molts afiliats Núñez Feijóo ha de ser l'alternativa a Pedro Sánchez en les properes eleccions espanyoles. Pablo Casado ho sap i se'l mira de reüll. El repte que té al davant no és fàcil, però si des del seu propi partit no li posen problemes, està en condicions de revalidar la majoria absoluta encara que el PSG-PSOE millori els resultats.
