L'estupidesa mata més que el coronavirus. En la seva caracterització de fanatisme va donar un exemple recent a l'Iran. Quan Trump va matar, mitjançant un dron, el general Soleimani, el segon de l'imam Ali Khamenei, l'Iran va prometre una dura venjança. En el funeral, que va ser una manifestació anti-nord van morir més de 50 persones en una estampida humana. L'estupidesa mata més que el dron.

La connivència d'estupidesa i coronavirus és deletèria. Quan ja se sabia de la malaltia i s'intentava contenir-ne el contagi, les autoritats de Wuhan, epicentre epidèmic, van preferir batre un rècord de persones menjant a l'uníson (la seva masticació ha de ser molt sorollosa) i un banquet de 40.000 famílies va ser una orgia coronavírica.

La Xina hauria d'estar exclosa dels rècords de participació pel simple fet de ser la Xina. El país és un rècord incessant de participació -encara que no es registri- que trenca les regles de la competició perquè va dopat per un règim totalitari que planifica una ciutat de 3 milions de persones i la construeix i l'omple a l'ordre de «vosaltres cap allà».

Quaranta mil famílies per a la Xina és un rècord facilet. No sembla massa per a una ciutat de la costa a l'agost. Aquests reptes cal deixar-los a Terol, capital simbòlica de l'Espanya buida, perquè el llibre dels Guinness la posi en el mapa de món, encara que també la inclogui en el mapamundi de l'estupidesa com la que inspira tants rècords en tants casos.

El coronavirus és micro, l'estupidesa és meso i l'epidèmia és macro. Perquè l'OMS decideixi la perillositat necessita una informació fiable que la Xina no ha donat i la Xina una capacitat de repressió de l'estupidesa que ni tan sols el seu règim autoritari pot assegurar.