18 de febrer de 2020
18.02.2020

LLENGUA I POLÍTICA

18.02.2020 | 06:00

En els darrers dies, s'han prodigat les declaracions d'algunes llengües llargues de l'independentisme sobre la campanya «No em canviïs la llengua». Tot i que s'inicià a les xarxes socials per alguns catalans vinguts de l'estranger, ben aviat va rebre el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, i de diverses entitats civils.
L'objectiu és aconseguir que els catalanoparlants no canviïn de llengua «quan creuen, ja sigui per l'accent o els trets físics, que el seu interlocutor no és nascut a Catalunya».
Anna Erra, alcaldessa de Vic, va reivindicar aquesta campanya en el ple del Parlament, però es va passar de la ratlla en realçar la necessitat de «conscienciar els catalans autòctons que els qui hagin nascut a fora volen i han d'aprendre el català».
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va fer costat a la diputada de JuntsxCat en reiterar que també estava preocupada pel futur de la llengua catalana.
En el fons, totes dues expressaven la ­fèrria voluntat de convertir el català, com més abans millor, en l'única llengua oficial a Catalunya.
És una visió exaltada i excloent que connecta amb l'actitud del grup Koiné, constituït el 4 d'octubre del 2014 per erigir-se en guardià de les essències del català i en contra de la cooficialitat. Els seus membres procedeixen de l'ensenyament, el periodisme, la traducció, la creació literària i els serveis lingüístics de l'administració.
Entre els seus adeptes hi ha Pau Vidal, excel·lent traductor de l'escriptor sicilià Andrea Camilleri, a qui se li n'ha anat l'olla en el provocatiu pamflet El bilingüisme mata.
De fet, més enllà de l'anècdota, són símptomes de racisme que, sense abandonar aspectes biològics, substitueix el concepte de raça per cultura.
Aquest «racisme cultural» és contrari a la multiculturalitat perquè envaeix i contamina tradicions i valors immutables.
Paradoxalment, alguns dels seus seguidors són capdavanters en la defensa de totes les cultures, si no s'altera l'estatus privilegiat de la pròpia.
En tot cas, aquest punt de vista està relacionat amb l'aporofòbia, que és l'hostilitat cap al migrant pobre i desemparat, però que accepta a ulls clucs persones d'altres ètnies si porten les butxaques plenes.
En fi, que ja n'hi ha prou d'usar la llengua com una arma política de destrucció massiva! Que s'ha de reivindicar que és català qui viu i treballa a Catalunya, deixant de banda el lloc de naixement, la llengua que parli, el color de la pell, la religió, la classe social, el gènere i l'orientació sexual.
Que s'hauria d'evitar relacionar la llengua amb una determinada ideologia política. Potser així hi hauria més gent que es sentiria concernida per aprendre i parlar català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook