En diuen música

Daniel Vivern Lladó GIRONA

El diumenge 16 vam anar a cuidar el meu sogre, de 94 anys, i que pateix Alzheimer. Viu en un pis de l'av. Sant Narcís, que dona al parc Central. Allà a baix, des de les 12.30 fins a les 20.30, s'hi va fer una jornada sobre el món del circ, per reivindicar les places com a lloc de «connexió». El que van reivindicar realment va ser el «dret» de fastiguejar el veïnat amb música (és un dir) a tot volum, fins al punt que des del balcó del meu sogre, que viu en un setè, a uns 60 metres en línia recta del punt de so, vam estar tot el dia a una mitjana de 50 dB, amb puntes de més de 60. Tot i les finestres tancades, el ritme insistent dels baixos impedia seguir la TV. I així, vuit hores seguides. La Policia Municipal va dir-nos que l'activitat tenia permís, i que ens dirigíssim a l'Ajuntament (un diumenge?), i que ells no hi podien fer res. Entenem que una cosa és tenir permís d'activitat i l'altra superar els límits de so que marquen les ordenances, i que la Policia Municipal podia com a mínim haver-hi anat a comprovar-ho. Molta conscienciació e­co­lògica, però en temes de contaminació acústica l'autoritat es fa el sord. O ja ho és.

Agraïment al personal sanitari

Marc Brunet Bragulat girona

Voldria agrair sincerament el servei que feu els i les professionals de la salut dia a dia.

La mare va ser diagnosticada d'un càncer de pàncrees al setembre. Malauradament, el mes passat va morir a la sisena planta de l'hospital Josep Trueta. Crec que va rebre tota l'ajuda possible en un cas tan complicat i de mal pronòstic. Tot i així, no es va poder fer res per evitar-li un final massa ràpid.

El que sí que es va poder, amb la mare i amb la família que la vam acompanyar en les visites i tractaments, sobretot les dues últimes setmanes que va restar ingressada, va ser oferir una atenció excel·lent. Personal de torn o de guàrdia, ja sigui mèdic d'oncologia, endocrí, infermeria o auxiliar, tots ells, més enllà de la seva tasca sanitària, ens van donar un tracte exquisit i en alguns casos d'especial delicadesa.

Per això els voldria donar el meu més profund agraïment, molt especialment al personal que la va atendre a la 614, on va passar els seus darrers dies. Moments molt durs per a tots, imagino que també per a ells. Crec que no puc parlar en nom dels meus germans i més família. Sé, però, que puc parlar en nom de la mare, doncs em va expressar diverses vegades com de ben atesa es sentia. Vaig passar moltes hores al seu costat, veient com s'apagava. L'últim dia que va tenir una estona de vetlla, tot i estar molt inquieta, encara li va fer un somriure al Marc, l'infermer que l'atenia al matí.

L'últim somriure que li vam veure.

En memòria de la mare, Roser Bragulat Gich, que ens va deixar el 20/01/2020.

Voleu dir que tenim bé la nostra escala de valors?

LLORENÇ CARRERAS SUREDA bescanó

Aquests darrers dies els mitjans de comunicació van plens sobre el coronavirus COVID-19. Es diu que han mort 1.800 ciutadans xinesos i que hi ha més de 70.000 afectats. Que és una pandèmia, i molta gent no vol sortir de casa i/o se suspenen trobades internacionals a Barcelona.

Sense treure importància i gravetat a aquest tema, que s'està controlant i aviat no serà notícia com ha passat amb tantes altres pandèmies, penso que seria bo fer una ullada a altres dades...

Segons l'OMS, Banc Mundial, UNICEF i ACNUR, cada dia moren de fam 8.500 nens al món. Al Iemen mor un nen de fam cada 10 minuts (epicentre d'a­ques­ta pandèmia). Es calcula que el passat 2017 6,3 milions nens menors de 15 anys van morir de fam al món. Actualment encara hi ha 155 milions de menors de 5 anys afectats per desnutrició infantil crònica. L'informe de la FAO «estat de la seguretat alimentària i nutrició al món» ens diu que l'Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible demana a tots els països del món treballar per erradicar/extirpar la fam al món i prevenir qualsevol forma de desnutrició per al proper 2030. La fam comença a afectar 1 de cada 9 persones de la població. Això ens porta a calcular 866 milions de persones (7.800 milions, població mundial 2019) afectats/infectats.

El tema de la fam sí que és una veritable pandèmia i caldria una implicació dels mitjans de comunicació per ajudar a informar millor la població i aquesta exigir una major actuació dels governs de torn. Ja sé que és parlar en el desert però cal seguir treballant per deixar millor el món que ens ha tocat viure. La fam és una pandèmia a resoldre, potser trobem una vacuna adient.