19 de febrer de 2020
19.02.2020

(Re)mirar

19.02.2020 | 00:22

Sempre és meravellosa aquesta mania de rebatejar amb noms anglosaxons fenòmens que són més vells que l'anar a peu. Ara es coneix com a rewatch l'afició de tornar a veure sèries i s'està analitzant molt l'impacte que té sobre el consum de continguts a les plataformes. Però el cert és que aquesta afició a retrobar-nos amb la ficció no és nova, ni tan sols exclusiva de la producció televisiva. Gràcies al format físic i al col·leccionisme, el cinema sempre ha basat gran part de la seva implementació popular en la revisió, en la possibilitat de refer el viatge des de l'origen per evocar les seves emocions i reviure els seus matisos. S'entén la fixació per determinar què hi ha i què funciona a les plataformes, ja que al capdavall són la perfecta síntesi de les nostres fixacions quotidianes, però per més que li vulguem posar un altre nom, tornar a veure una sèrie o una pel·lícula és un exercici que va molt més enllà de les estadístiques. Per què tornem a sèries com Friends compulsivament? Per què som capaços de revisar pel·lícules com Love Actually fins a l'extenuació? Hi ha, en el mecanisme sentimental d'aquest etern retorn, el resum d'una manera de concebre l'existència. Insistim a retrobar-nos amb aquestes històries i els seus protagonistes perquè apel·len a moments d'una intimitat, sigui al sofà de casa o a la foscor d'una sala cinema, en què els nostres problemes semblen minvar. Aquestes ficcions ens regalen porcions d'una felicitat genuïna, a vegades per identificació amb el que s'hi explica o bé perquè ens rescaten de les nostres angoixes quotidianes. Són la perfecta simbiosi entre el que vivim i el que voldríem viure, entre desconnexió de la realitat i la construcció d'una alternativa. Tornar a mirar unes determinades sèries i pel·lícules perquè ens recorden qui érem en el moment de veure-les per primera vegada i, al mateix temps, ens permeten rastrejar què en preservem a la persona que som ara. Ens hi endinsem per trobar-nos, per aïllar-nos dels enquistaments de la realitat. Hi tornem perquè és un acte d'introspecció i ens reflectim en els seus patrons, en les seves interpel·lacions a les contraindicacions del pas del temps. I sí, hi ha sèries i pel·lícules que molta gent coincideix a recuperar una vegada i una altra, però també n'hi ha d'altres, moltes d'altres, que no són tan recurrents, que són «teves» i de pocs espectadors més. No és per la seva qualitat, ni per la seva comercialitat: és perquè les vas veure aquell dia i en aquell context, i sobretot amb aquella persona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook