20 de febrer de 2020
20.02.2020

Cartes

20.02.2020 | 00:41

Cereals, llegums, fruita i llet
Miquel Mompió i Azemar Riudarenes
El món de la pagesia està revoltat i amb raó, millor dit amb molta raó. És l'economia primària d'on arrela la vida de la població, no està protegida, no es cuida, unes dones i uns homes que no tenen horaris amb un munt de jornades de sol a sol pendents d'imponderables fets climatològics (sequera, nevades, glaçades, pedregades, etc.) que en un no res poden enviar en orris tot el treball d'un any, no són valorats ni respectats.
És frustrant, per no dir indignant, veure productes que sobre el terreny els paguen a 0,25 € acabin al consumidor a 1,60€. Molts dels que intervenen en aquests augments ni tan sols arriben a tocar els productes, des d'un despatx mouen mercaderies sense tenir en compte el productor.
Avui, per la globalització, mengem i tenim productes que abans solament eren de temporada, però ara venen arreu del món, i el treball i l'esforç de la nostre pagesia queda desvirtuat i ignorat de treballar al camp per guanyar-se la vida. Hem passat a treballar al camp per subsistir, amb raó els pobles s'estan despoblant, la terra erma guanya terreny i jo em pregunto: ha arribat l'hora de menjar només pastilles?
El pagès, el ramader, el viticultor, han de tenir un reconeixement de la seva tasca. Darrere del reconeixement tenen tot el dret de fer de la seva professió una feina digna i ben remunerada.


Sr. Mateu Frigoler, la presa de Susqueda i els que estem a sota
Pere Espinet i Coll Portaveu del Grup Municipal P.A.U. a l' Ajuntament d'Anglès
He llegit amb tota l'atenció que es mereix el seu escrit, publicat fa uns dies, sobre els temes estructurals de la presa de Susqueda i les seves possibles conseqüències en el cas d'una fallida, tot aportant dades desconegudes per a mi i molts companys/es.
Vist això i com molt bé sabrà des del primer moment en què es va conèixer la decisió de construir la presa de Susqueda, es varen aixecar moltes veus en contra de la seva construcció. Aquesta presa està enclavada en una zona que els experts cataloguen com uns dels llocs de l'estat espanyol on hi ha probabilitats d'activitats sísmiques, Tele/expres 25 octubre 1967, de fet, d'uns anys ençà, s'han deixat sentir, per sort en petits moviments.
No puc dubtar sobre les tècniques de construcció de la presa, no soc qui per fer-ho. També reconec que ha estat en moments donats una molt bona solució per a la prevenció d'aiguats.
Entenc que les prioritats de la presa, a més del control de les aigües, anaven encaminades a l'abastiment d'aigua per Barcelona, la Costa Brava, Girona, entre d'altres, també per a la producció d'energia elèctrica. En tot això crec que es veu clar que la nostra zona és i ha estat solidària amb la resta del país, però també crec sincerament que ens mereixem un altre tracte per part de les administracions, sobretot quant a infraestructures. Els pobles que estem a sota, com Anglès, la Cellera de Ter, Bescanó, Bonmatí, etc., podríem dir que tenim damunt l'espassa de Dàmocles, ja que cada cop que el pantà està ple, ens fa mirar enlaire tot pregant que no passi res, perquè si la clova d'ou que aguanta l'aigua es trenqués... Déu vulgui que no!
Sobre el Pla d'Autoprotecció aprovat que inclou el possible trencament de la pressa, el nostre grup municipal PAU a l'Ajuntament d'Anglès en el seu dia vàrem demanar de fer un simulacre, per tal d'avaluar la situació que ens podríem trobar.
Estic d'acord amb vostè també quant al teixit associatiu, ja que caldrà que les seves veus reivindicatives siguin ben escoltades per les administracions. Val a dir que recentment el conjunt d'alcaldes de la zona, amb el president de la Diputació, Miquel Noguer; el del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, i el delegat de la Generalitat, Pere Vila, s'han reunit per tal d'avaluar la situació i com fer front a aquests fets meteorològics, que segons els experts caldrà tenir ben presents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook