Les civilitzacions antigues varen deixar a les coves unes mostres excel·lents de la seva expressivitat; escenes de caça i de tot allò mereixedor de memòria. Quan els alfabets varen entrar a les civilitzacions la lletra escrita va ser el mitjà per deixar record dels fets notables; l'imperi de Roma va excel·lir en la pedra escrita.
És treball de ciutat educadora posar atenció als missatges acumulats amb el temps, lletres a la vista que són presents als espais públics i concorreguts, textos que poden ser entenedors o no, i que reclamen sempre una voluntat de pedagogia que els descobreixi i els expliqui.
A Girona tenim molta lletra d'aquest tipus, escrita en diverses èpoques, per diverses motivacions. És un conjunt il·lustratiu dels diversos sediments culturals que han configurat la ciutat i li han donat història i anècdota. Presentem un petit tast d'algunes inscripcions a la nostra ciutat. Tema aiguats: a la façana de l'església de Pont Major hi ha esculpida una dada patètica: l'any 1617 el Ter va arribar a una altura de 16 pams, és a dir, 3,20 metres. Ara anem a tocar el pont de Pedra, a l'edifici de la Caixa de Pensions que va ser restaurat per Rafael Masó i va escollir uns versos d' Horaci (segle I aC) per coronar la casa; el text és de mal llegir, per l'altura i pel llatí, però va tenir la sort que la catedràtica de llatí Dolors Condom, amb la seva amable explicació, va fer-ne una precisa divulgació a l'Institut d'Estudis Gironins i a Revista de Girona; aquella molt alta escriptura es refereix a la noblesa del treball i la previsió.
La Guerra Civil espanyola té diversos rastres en lletra. Un és el monument a Carles Rahola, afusellat el 1939, situat a la rambla de la Llibertat; les lletres demanen «que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món». I a partir del 39, la repressió contra el català va deixar testimonis: un, al carrer Barcelona, casa Colomer, on el nom de pila, Joaquim, no va poder conservar la lletra M perquè era catalana; ara, la seva restauració és ben visible, alliçonadora. I una altra mostra de la repressió és a l'escaló de l'altar de la Mare de Déu del Remei, a la basílica de Sant Feliu, on es va haver de retocar la inscripció de l'ofrena del Dr. Narcís Figueras, i el picapedrer ho va fer ben entenedor... Anem ara a la font de la Mare de Déu de la Pera, pujada de la catedral: hi ha una làpida del 1527 que explica el camí de l'aigua fins a rajar, una història de dificultats i baralles; la làpida porta uns versos que parlen com si l'aigua fos la narradora: «Per fi rajo a la seu. Si et complauen les coses costoses joiós beuràs eixa aigua de molt lluny transportada; si t'abelleix allò que a tu no et costa res, beu-ne tranquil·lament, tu la tens regalada». La traducció al català la devem al Dr. Marquès Casanovas.
El poema Xipresos, de Carles Fages de Climent, té una versió en ceràmica als jardins de Pedret, escultura que va ser inaugurada pel president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas; i sense anar gaire lluny del «verd obscur d'alfals» dels Xipresos, al mateix Pedret cal llegir i rellegir, donant-hi voltes, les paraules de la Columna a la Història de Girona, escultura de Domènec Fita; els quatre vents de la seva orientació són una bona metàfora que convida a llegir, sempre, més lletres, significatives i profundes.
Caldria pensar, amb voluntat d'ensenyant, la traducció dels textos, si cal, i la col·locació de sengles plaques que servissin al ciutadà per conrear més consciència cívica, i més proximitat. Totes les lletres a la vista mereixen una distingida atenció que podria cristal·litzar en una ruta divulgadora i la publicació adient, escorcollant la ciutat, feina per a historiadors i activistes del valor cívic. L'àgora s'ha de treballar.
