20 de febrer de 2020
20.02.2020

Perills

20.02.2020 | 00:13

Es va asseure davant meu, al metro, un home que anava vestit com per a un casament, malgrat que eren les sis del matí. Potser, vaig deduir, tornava de la festa posterior a l'enllaç, encara que no, perquè portava el nus de la corbata al seu lloc i la ratlla dels pantalons estava acabada de fer. Al cap de poc que el comboi arrenqués, va tancar els ulls i es va quedar adormit, fet pel qual vaig poder observar-lo sense por de resultar impertinent. Tindria uns quaranta anys i una mandíbula enèrgica, amb un forat a la barbeta com el d'alguns actors nord-americans de la meva infància. Les seves sabates, de tafilet (signifiqui el que signifiqui tafilet), brillaven com la closca d'alguns escarabats. Semblaven miralls negres, en cas que hi hagi miralls d'aquest color. Dormia amb una elegància estranya, les cames delicadament creuades i les mans recolzades sobre les cuixes. El coll, poderós, feia l'efecte de continuar despert, ja que es mantenia en perfecte equilibri al capdavant.

En això, li va sortir de la vora dels pantalons una formiga que va començar a ascendir de seguida per la camal fins a arribar a la cuixa. Allà va dubtar, va tornar cap enrere, i després va trobar la manera de continuar pujant per la màniga de la jaqueta fins a situar-se al coll de la camisa blanca per immediatament, des d'ell, passar-se al de carn i ossos. Vaig pensar que les pessigolles el despertarien, però la formiga va córrer d'un costat a un altre sense alterar el seu son. Al cap de poc, estava a la seva barbeta i després va continuar cap a l'orella dreta, on es va perdre com a l'interior d'un formiguer. Vaig fantasiejar amb la possibilitat quimèrica de veure-la sortir per l'orella esquerra, cosa que no va succeir, és clar. Als trenta segons, potser menys, va sorgir de nou a la superfície, com si s'hagués equivocat de forat i es va dirigir cap a una de les fosses nasals, on es va perdre de nou, per aparèixer al cap d'una estona per l'altra. En aquest instant, l'home va obrir els ulls, es va posar la mà a la cara, va agafar la formiga, la va observar un moment entre les pinces dels dits polze i índex i la va aixafar.

Per la megafonia van anunciar que el tren arribava a l'estació de Callao, que era la meva destinació, on vaig baixar dòcilment i vaig seguir el meu camí com una formiga més, exposat als perills de la gran urbs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook