L'any 1988, el Parlament de Catalunya fou pioner en aprovar la primera llei per a la protecció dels animals de tot l'Estat espanyol. L'aprovació de la Llei 3/1988, de 4 de març i les posteriors resolucions de 7 de juny de 1988 i de 12 de maig de 1989 relatives als espectacles i festes tradicionals amb bous, van comportar l'abolició dels correbous que culminaven la festa donant mort als animals i les corrides de toros celebrades en places desmuntables.
Gràcies a l'aprovació d'aquesta llei, la majoria de celebracions taurines a Catalunya van desaparèixer, sobretot les festes populars amb bous de mort, però també les corrides de toros en places desmuntables. En altres festes, només es va eliminar el desenllaç fatal per adaptar-se al nou ordenament jurídic. També es va prohibir la construcció de noves places de toros fixes, i tot i que aquesta llei no va tenir efectes sobre el desenvolupament de les celebracions de corrides de toros en places de construcció sòlida, aquest canvi legislatiu no es va produir fins a l'any 2010.
En aquell temps de la dècada dels 80, a Catalunya encara hi havia desenes de pobles on es mataven els bous per cloure les festes taurines, alguns d'ells de pes demogràfic ben notori, com els casos de l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet; altres municipis eren Amposta (Montsià), Calella (el Maresme), Cardona i Santpedor (el Bages), Vilanova i la Geltrú (el Garraf), Olot (la Garrotxa), Ripoll (el Ripollès), Cornellà de Llobregat (el Baix Llobregat), Puigcerdà (la Cerdanya), Palafrugell (el Baix Empordà), Golmés (el Segrià), Alfarràs i Linyola (la Noguera), Vic (Osona), etc., i fins i tot en les festes dels barris de la mateixa capital catalana: el Poblenou (la Perla), la Taxonera, Baró Viver, Fort Pius, Vallvidrera, i encara en podríem dir molts més. Altres viles i ciutats, com per exemple Mataró, a finals de la dècada dels 80, ja havien deixat enrere les carnisseries en plaça desmuntable que s'hi celebraven fins a la dècada dels 70.
Malgrat l'abundància d'aquesta tipologia de festes arreu del territori català, l'any 1988, quan la Generalitat va elaborar la primera llei per regular les festes amb bous, la majoria de parlamentaris tenia un gran desconeixement de la realitat catalana en relació amb aquestes tradicions. Molts d'ells ni tan sols sabien que a Catalunya hi havia correbous de mort, tant d'arrel tradicional catalana com per influència de la immigració vinguda d'arreu de la Península. La gran majoria de parlamentaris estaven -erròniament- convençuts que aquesta barbàrie era impròpia del tarannà dels catalans.
Quan la llei que va abolir la celebració de correbous amb la mort dels animals va entrar en vigor, en alguns municipis com l'Hospitalet de Llobregat o Alcanar es van produir desordres públics en senyal de protesta, així com una forta tensió en desenes d'altres municipis. El cas més emblemàtic fou el de la vila de Cardona (el Bages), on els vilatans, per tal de poder perpetuar la seva celebració amb la mort dels bous, van desafiar la Generalitat durant 4 anys donant mort a l'animal i vulnerant la llei amb la plena disposició a generar desordres en cas que la força policial provés d'impedir-ho. Tot i les resistències, el Govern de la Generalitat, amb el president Jordi Pujol al capdavant i amb els consells de cultura Joaquim Ferrer (1988) i Joan Guitart (1989), va aconseguir erradicar la mort dels bous.
Quan mirem de reüll altres pobles de la Península, com per exemple Castella o el País Valencià, i contemplem amb estupefacció celebracions com el toro de la vega de Tordesillas o les becerrades cadafaleres d'Algemesí, no hem d'oblidar que, els catalans, de barbàrie taurina, també en tenim una llarga història. Ara, en el moment present, ens convé de nou valentia política per fer el pas definitiu, tot i les resistències i les pors a les reaccions col·lectives a moltes poblacions. No oblidem que es van aconseguir canvis legislatius per fer florir el progrés i la civilització per construir el país que volem. La gran majoria de la societat catalana considera els correbous una pràctica abominable; ara només ens cal la voluntat política per erradicar-los definitivament.
