A Figueres hi ha certs temes de suposat interès que, de tant en tant, quan tornen de l'oblit aparent en què semblen refugiar-se de manera cíclica, ho fan amb un tuf a podrit que, no només alimenta el seu enquistament crònic, sinó que sobretot torpedinen la modernització i el normal desenvolupament d'una ciutat que, si no és per naps, és per cols, no acaba de fer el salt definitiu al segle XXI; la rehabilitació del terreny de l'antiga plaça de braus, el soterrament de les vies del tren, la casa natal Dalí, el Culubret, el festival del circ... Ai, perdó...! Que aquesta última patata ja la vam cedir als nostres amics de la capital! Un altre d'aquests temes recurrents que costa més de tractar que l'herpes genital és la recuperació de l'antiga Sala Edison, tancada fa més de trenta anys. Adquirida l'any 2004 per l'empresari Antoni Escudero amb l'objectiu d'encabir-hi no precisament un centre cultural i d'exaltació a la creació artística, el projecte està aturat des de llavors, ja sigui per incompatibilitats urbanístiques, per falta de rigor en la revisió i aprovació del nou POUM de la ciutat o per la declaració municipal de l'edifici com a Bé Cultural d'Interès Local. Sí, ho sé, jo també fa temps que m'he perdut amb tot aquest culebrot.

El cas és que ara, amb el nou govern municipal ja a tota màquina i responsable -entre altres fites- de la recuperació del rellotge de la Rambla o de la reobertura al trànsit del carrer Sant Pau, sembla que el cobejat projecte comercial del president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona torna a agafar força després de passar per boxes i adaptar-se, previsiblement, als requeriments més tècnics i legals. A saber. I poca broma, que hi ha qui creu que reconvertir el degradat immoble en un nou complex de galeries comercials, amb restaurant i pàrquing soterrani inclòs, és el que necessita la ciutat per recuperar els llorers triomfants d'aquells anys de vi i roses en què va ser considerada, des de Vilabertran a Cabanes, i passant per Vilasacra, com a, possiblement, la millor ciutat del món. Bé, tothom no, perquè dues associacions culturals, La Figa i SOS Monuments, han engegat una campanya per intentar recuperar l'edifici amb un projecte alternatiu, realista i viable econòmicament.

Malgrat les aparents dificultats executives i de finançament, aquestes agrupacions proposen recuperar l'emblemàtic edifici revifant, alhora, part de l'ànima i la història patrimonial d'una ciutat que -no ens enganyem- fa temps que resta desorientada i orfe de referents i de sentit comú. L'altra opció, a banda d'evidenciar la mateixa sensibilitat cultural d'una garota, per molt planificada que pugui semblar, no deixa de potenciar un model econòmic asèptic i impersonal. Autogestió cultural o interès comercial, David contra Goliat, eterna controvèrsia que marcarà bona part del que Figueres vulgui ser durant els pròxims anys. O el que no.