Mirar el món en positiu

Les notícies que ens arriben sempre són en format negatiu. Això conforma una opinió que es va amplificant a través de les xarxes socials. El recargolament de la política internacional, les cada vegada més males relacions entre països i blocs, ens porten a dir que el món està malament i que hi ha moltes guerres i molts morts. Doncs en aquest moment, després de la guerra de Vietnam, després del genocidi de Ruanda, els morts per guerres han caigut a una xifra de cap a 0,2 per 100.000 persones, quan la mitjana era superior a 2 i, a partir de l'any 1600, superior a 20 morts per cada 100.000 habitants, arribant al seu màxim a la Segona Guerra Mundial amb 200 morts per cada 100.000 persones.

Una cosa igual ens passa amb la percepció de la pobresa i la fam. L'índex de pobresa extrema, la que viu amb menys de dos dòlars per dia, a l'any 1980 era del 85%, mentre que ara és del 9%. I això s'ha reflectit en l'esperança de vida de la humanitat: si a l'any 1800 es vivia una mitjana de 31 anys, avui es viuen 72 anys. A Espanya l'esperança de vida fins al 1881 era de 29,5 anys i des de llavors ha anat pujant fins al 1934 amb 52,4 anys, caient a 42,7 durant la Guerra Civil i augmentant fins avui on és el país amb més esperança de vida del món amb 83,2 anys. Fins i tot el país més pobre del món, la República democràtica del Congo té una esperança de vida de 51,6 anys, quan fa 100 anys els nostres besavis la tenien només de 40 anys. Què ha passat? Doncs que la mortalitat infantil ha caigut de forma dràstica: si a l'any 1800 es morien el 44% dels nens més petits de 5 anys, ara aquest percentatge és del 4%, si a l'any 1800 hi havia 148 països amb la verola des de l'any 1979 no n'hi ha cap, si a l'any 1970 hi havia un 28% de persones amb fam, avui són l'11%. Totes aquestes coses han passat perquè ha millorat la vida de la gent en global, permetent que el coneixement i la ciència arribi a més llocs i permet, per exemple, que les vacunes arribin a un percentatge de nens des del 22% a l'any 1980 fins al 88% d'ara, o que les persones que tenien accés a aigua potable vagi del 58% a l'any 1980 fins al 88% actualment.

De totes les dades estadístiques n'hi ha una que és fonamental: la de les nenes escolaritzades en l'escola primària. Han passat de ser el 65% el 1970 fins al 90% actualment. I aquesta és la base de la reducció de la mortalitat infantil, també de la reducció de la natalitat. Que les mares joves tinguin formació permet alimentar els seus fills de forma més segura, bullint l'aigua i altres aliments abans de donar-los-hi. Hi ha països que ja donem per fet el camí que han corregut, com és el cas de Xina, que ha passat des de 1800 d'una mortalitat infantil de 417 nens per 1.000 naixements a 10 d'avui, però és que el cas de la R.D. del Congo ha passat de 423 a 90. Espanya té una mortalitat infantil de 3. Fins i tot al Congo l'escolarització de les nenes arriba al 70%, quan tot just el 1970 era del 21%. I això ens condueix a un altre aspecte a estudiar com és la natalitat i el creixement demogràfic del món.

A l'any 1800 la natalitat a Estats Units era de 7 fills per mare, avui és d'1,9. A la Xina a l'any 1929 la natalitat era de 5,5 fills per mare, a l'any 1960 va arribar a 3,3, per fer un rebot i passar a l'any 1963 a 7,3 fills per mare i caure finalment als 1,62 fills d'avui. La República Democràtica del Congo té avui 6,09 fills per mare i Nigèria 5,53 fills. Ara ja sabem que, si al món hi ha avui 7.600 milions de persones, a final de segle la població s'estabilitzarà en prop d'11.000 milions de persones, baixant la natalitat fins a 2 fills per mare de mitjana, cosa que farà que la població mundial ja no augmenti més.

Tornem a mirar la pobresa. Si dividim el món en 4 nivells de renda diària, el nivell 1 tenen 1 dòlar per dia, el nivell 2 són els que tenen 4 $/d, el nivell 3 tenen 16 $/d i el nivell 4 tenen més de 32 $/d. Sabem que el nivell de renda està associat a l'esperança de vida i en general al benestar de la humanitat. La correlació és molt elevada, posant al nivell 1 en una esperança de vida inferior a 60 anys, el nivell 2 a 68 anys, el nivell 3 a 75 anys i el nivell 4 per sobre de 80 anys. Però les xifres mostren que, si avui les persones del nivell 4 es troben en un 60% al món occidental, a l'any 2027 ja només seran el 50%, i el 2040 el nivell 4 estarà format pel 60% de gent de la resta del món i pel 40% de gent occidental.

El nivell de pobresa es va reduint a mesura que avança la civilització. Si a l'any 1800 hi havia un 86,9% en pobresa extrema, a l'any 1900 era del 70%, a l'any 1950 del 58,1%, el 1990 era del era del 41,3% i avui és del 10,3%, que vol dir que al món avui hi ha 789 milions de persones que viuen en la pobresa i 6.898 milions de persones que es troben fora d'ella.

L'evolució de la humanitat fa pensar que serà possible treure el conjunt de la humanitat de la pobresa, tal com cal creure que superarem la pandèmia actual.

Per sobreviure en aquest món és bàsic treure el cap fora de la bombolla mediàtica pessimista on som. Només així podrem veure que la humanitat no va tan malament i retornar l'optimisme que cal per anar lluitant. Si voleu aprofundir, podeu trobar més xifres a www.gapminder.org. Us ho recomano.