23 de febrer de 2020
23.02.2020

Paisatge amb figures

22.02.2020 | 23:28

La literatura catalana té una llarga tradició de prosa allunyada del territori de la ficció. Ja a l'edat mitjana, hi trobem, al costat de nombrosos textos religiosos i jurídics, les notables cròniques amb voluntat historiogràfica i de lloança dels monarques. En etapes posteriors sovintegen altres documents de caràcter memorialístic com la Crònica de Miquel Parets, el voluminós Calaix de sastre de Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, o les Memòries d'un pagès del segle XVIII de Sebastià Casanovas. La Renaixença va quedar inicialment associada sobretot a la poesia i només quan ens endinsem de ple en el segle XX apareixen obres dins del que podríem anomenar literatura del jo que han esdevingut veritables clàssics com les Memòries de Josep Maria de Sagarra, Tots els camins duen a Roma d' Agustí Calvet, «Gaziel», o el gruix de la producció de Josep Pla. A hores d'ara els dietaris i llibres de memòries, amb més o menys ambició literària, s'han fet força habituals a les llibreries, però crec honestament que l'autor que entre nosaltres ha assolit un domini més alt en aquest gènere és Àlex Susanna, un poeta excel·lent, d'una obra àmpliament reconeguda, però que, a més, ha publicat cinc exquisits dietaris d'una qualitat admirable. Paisatge amb figures n'és el darrer i Àlex Susanna hi ressegueix l'any 2018. És un volum que palesa no tan sols l'indiscutible talent literari del seu autor, sinó també la seva mirada madura i serena sobre el món: «Estem contents de ser on som i amb qui estem, gairebé el màxim a què un pot aspirar després de tants anys de convivència i, sobretot, de desgast, sotracs, caigudes i envestides del curs de la mateixa vida». Inevitablement hi apareixen consideracions sobre el context polític aspre i convuls en què ens trobem immersos, amb dirigents polítics sentenciats o a l'exili. Però on Àlex Susanna assoleix fites més altes és quan el paisatge, la literatura i l'art hi esdevenen els veritables protagonistes. Són magistrals algunes de les pàgines que dedica a un viatge a Mèxic, amb Juan Villoro, Pedro Serrano, Octavio Paz o Ramon Xirau de fons, o les que ens traslladen a l'univers de Miquel Barceló a París. A Paisatge amb figures Àlex Susanna ens transmet l'emoció autèntica d'una experiència profunda de la natura quan ens parla de Queralbs, del Matarranya, de Farrera,... o quan afronta l'absència de poetes estimats com Màrius Sampere o Jep Gouzy. Hi resseguim circumstàncies personals de l'autor, però alhora l'acompanyem en les seves valoracions sempre interessants sobre música, arquitectura, vins... Són, a més, memorables les anotacions que fa sobre els cinc dietaris de viatge del gran poeta japonès Matsuo Basho, que honora la bellesa i percep la transformació constant. Álex Susanna, que n'és conscient, escriu a Paisatge amb figures el testimoni d'un veritable humanista, d'un vitalista que gaudeix de l'existència assaborint-la, sense caure en el parany de la precipitació superficial. A Paisatge amb figures ens retrobem amb la lucidesa, la sensibilitat, la lentitud.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit