A principis dels anys noranta, amb Mercè Sala de presidenta de la companyia, Renfe va deixar enrere aquell acrònim popular que deia «Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados». Els trens es van modernitzar i arribaven puntuals. ¿Recorden aquell Catalunya Exprés, estrenat a finals del 1992, en plena ressaca olímpica, que unia Girona i Barcelona en una hora i 10 minuts? Era un servei homologable a qualsevol país europeu modern. La línia Barcelona-Girona-Portbou es va convertir en la més utilitzada de la xarxa Catalunya Exprés.
Aquesta meravella ferroviària va durar poc més d'una dècada. Amb l'obsessió d' Aznar de convertir Espanya en el país amb més quilòmetres d'alta velocitat d'Europa, sobretot de concepció radial, van quedar arraconades les millores necessàries en els serveis de mitja distància i rodalies. No era un ambiciós projecte ferroviari per millorar el transport públic de viatgers, era el somni d'un megalòman. La prova és que, quasi trenta anys després d'estrenar-se l'alta velocitat a Espanya i de construir milers de quilòmetres de línia fèrria, les dues principals ciutats del país, Barcelona i València, que a més comuniquen l'àrea més productiva de l'Estat, encara no estan unides per l'AVE.
Les obres de l'AVE van allargar el temps de trajecte entre les comarques gironines i Barcelona, i els continus retards treien de polleguera els usuaris. La durada aproximada d'un trajecte Girona-Barcelona en mitja distància és ara d'1 hora i 25 minuts quan a països com Itàlia, Suïssa, Portugal, França o Alemanya oscil·la entre els 53 minuts i 1 hora i 5 minuts en recorreguts similars. No hem millorat gens. Al contrari, tinc la impressió que també ha empitjorat el tren d'alta velocitat. Dels quatre darrers viatges que he fet Girona-Barcelona-Girona, tres trens han arribat a destí amb retard, un d'ells 14 minuts (un Euromed). En un trajecte de 38 minuts, és molt. Fa poc, el diari Segre publicava que els usuaris de l'Avant denunciaven la degradació del servei. A finals de gener, alguns trens AVE anaven amb els passatgers anxovats per la recol·locació d'usuaris de trens suprimits. Renfe ha hagut de pagar 30 milions d'euros els últims cinc anys per indemnitzar els passatgers que han patit retards amb l'AVE. Una barbaritat que confirma el deteriorament del servei. I la connexió de l'Euromed de Figueres a Alacant, que està molt bé, ha obligat a modificar alguns horaris sense massa sentit. Com no en té cap que de Girona a Barcelona surti un tren a les 7.26 i un altre 10 minuts tard i de Barcelona a Girona un a les 9.55 i un altre al cap d'un quart d'hora quan després hi ha franges de més d'una hora i mitja sense servei. M'agradaria equivocar-me, però tinc la impressió que hem fet un altre pas enrere.
