Era d'esperar. La inclusió de Vox a la vida política havia de portar problemes. I tot just acaba de començar! A Madrid ja s'ha iniciat la campanya contra els símbols o les remembrances dels esdeveniments antidemocràtics perpetrats pel franquisme, o contra els recordatoris i memorials de les víctimes madrilenyes de la dictadura. L'alcalde de la capital, José Luis Martínez-Almeida Navasqüés, del PP, ja ha començat a donar mostres evidents del que els espera als madrilenys en el futur.

El passat novembre, el consistori pepero de Madrid va fer arrencar de la catedral de l'Almudena les làmines amb els 2.937 noms dels executats per ordre d'en Franco entre els anys 1939 i 1944. L'alcalde, però, no en va tenir prou amb aquesta decisió, i en va prendre una altra que encara encenia més la situació: la setmana passada va retirar 12 versos del poema El herido, de Miguel Hernández, que s'havien de gravar en una altra de les tres plaques del Memorial de l'Almudena. Hernández, mort el 1942 a la presó d'Alacant, era, més enllà de la seva ideologia, un dels millors poetes espanyols del segle XX. La tercera làmina reproduïa unes paraules de la carta de comiat escrita per una de les «Tretze Roses», Julia Conesa, abans de ser executada a la tàpia del cementiri.

Sí, era d'esperar, perquè comparteixen una bona part de la franja electoral de la dreta. I la pugna per aconseguir votants, sigui en el sector que sigui, és dura, inclement, sobretot quan són relativament poques les diferències conceptuals que representen. Precisament per aquest motiu, PP i Vox es veuen impel·lits a procurar anar sempre «un pas per davant», una mica més enllà, fet que, al PP, el porta a posicions més extremades dins del seu àmbit.