Es veu que aquest dissabte està prevista a Perpinyà l'aparició del Vivales, segurament a dalt d'un arbre, com la verge de Fàtima. Suposo que revelarà també tres secrets, en aquests cas no als pastorets sinó al ramat -els temps han canviat-, a saber: l'Estat espanyol és dolentot, la republiqueta serà l'hòstia i posin pasta a la caixa de resistència, que un no viu de l'aire, seguim! Vam trigar dècades a conèixer els secrets de la verge de Fàtima -i serien tan intranscendents que ni els recordo-, però els del Vivales soc capaç de revelar-los fins i tot abans de la seva aparició, així de previsible és.

Ha volgut el destí que el mateix dia de l'aparició se celebri a Perpinyà una fira de mascotes, amb la qual cosa la confusió als carrers de la població està garantida. No serà fàcil distingir entre els que hi van pel Vivales i els que hi van pels gatets i els caniches, ja que uns i altres adoren éssers amb la mateixa importància política i amb similar interès mundial. Els veïns de Perpinyà no imaginen la que els caurà a sobre dissabte: quan sentin un «ooooh» pronunciat per milers de boques, no sabran si el líder llacista s'ha fet home entre els creients, o un gos d'atura ha aconseguit endreçar quinze xais al corral en només un minut. Més d'un feligrès acabarà fent un donatiu per a una colònia de gatets, pensant que està sufragant les multes i fiances del seu líder. Sense voler haurà fet un gest útil.

Estava escrit que en Puigdemont havia d'aparèixer en una fira de mascotes. Al cap i a la fi no és més que un animal de companyia que ajuda els que encara es pensen que la republiqueta arribarà d'aquí a 18 mesos -sempre és d'aquí a 18 mesos-, que així no es troben tan sols. Quan cauen en el desànim, miren una foto del Vivales, de la mateixa manera que un depressiu manyaga el clatell del seu mastí.

És evident que hi ha algunes diferències, essent la més flagrant que al Vivales no l'hem de treure a passejar, ja que al palauet de Waterloo no hi falten lavabos. Tret d'aquests petits detalls diferencials, ningú espera d'una mascota cap utilitat pràctica, exactament igual que del pròfug expresident. I el que és pitjor, igual que els seus col·legues del regne animal, és incapaç de guanyar-se la vida, i per aconseguir aliment i sostre depèn en exclusiva d'altres.