24 de febrer de 2020
24.02.2020

El quotidià i l'experiència

23.02.2020 | 23:31

Hi ha un comportament que adapta els desajustos i fa semblar «transcendent» l'home dominat per les vísceres. Tot el que no està impregnat de pensament (tard o d'hora) es redueix a res. Les persones que s'alteren per tot tenen la singularitat (somric) de ser paraula rígida, acomodada i ajustada al seu gust. Crec que la visió que tenim de nosaltres mateixos és el context que discerneix i afirma la nostra posició en la vida. Hi ha persones que són la defensa irracional de la manca i menyspreen sistemàticament tot allò que està en vigor... Molts intenten minvar-nos, buscant la «força» de les males formes i l'hostilitat! Ja veuen (somric) cada un de nosaltres tenim el nostre poder. El nostre comportament és la realitat més racional de les nostres ofuscacions. I en tenim moltes; ja ho crec, ja. Moltes vegades, al costat d'una mala cara o una mala paraula, hi ha un manipulador. Tot i que ja posats a dir, també pot haver-hi un envejós, un frustrat, un irracional a la defensiva i així un llarg etcètera. Sí, així és la vida, una afirmació constant del desesperats que ens posem en veure estrictament amb els ulls. Ser sola de misèria amb aspiracions de taló enfureix... A vegades, al costat del gest de la salutació, podem veure com és de distreta la gent que aprofita qualsevol situació per demostrar la insatisfacció que porten a sobre. S'imaginen què passaria si anomenéssim les coses pel seu nom? Ja ens veig a tots triomfants i amb el somriure de costat dient: «Adeu, fill de puta», «home, bon dia, envejós», «que et vagi bé, imbècil»; llàstima que (a dia d'avui) tot està forçat per la hipocresia i desafortunadament l'amabilitat moltes vegades és la ganyota de tot el dolent, i també, del pitjor.


El quotidià és el transcórrer de la nostra experiència; els nostres dies són el fet que queda impregnat en la memòria. Allò hivernal, a poc a poc comença a decaure, i comença la nitidesa de la llum. Aviat els matolls tindran forma de margarida i els núvols seran la cella blanca del sol. Al capdavall, tots som hereus de la mort, per tant (somric) és millor deixar la mala llet a la tassa i gaudir més de la vida. Que no ens tremoli el pas el dia que la mort vingui a buscar-nos; si el nostre viure és honest (fidels a les nostres conviccions) el nostre morir serà el suc d'una bona taronja. Ja em veig amb una brusa de seda, insinuant els meus pits, i de fons sonant La Bohème per descomptat interpretada pel gran Charles Aznavour.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook