Potser aquest ha estat un dels millors carnavals de la història -almenys meteorològicament parlant. És com si santa Bàrbara, sant Pere i tota la resta de sants responsables del temps s'haguessin confabulat per deixar-nos una de les setmanes «boges» més assolellades i caloroses que hom recorda! Aquesta bonança, que només ha causat alguna insolació, és el millor i més merescut premi per a tothom -per als cosidor/es, perquè els raigs de l'astre rei es reflectien en les palletes dels vestits, tot convertint-los en autèntiques simfonies de llum i color; per als maquillador/es, perquè la brillantor de les seves purpurines lluïen amb un color especial; per als constructor/es de les carrosses, perquè per fi hi havia claror suficient per poder apreciar tots els detalls de la seva feina; per a tots els participants en les passades (o rues, segons els pobles), perquè les altes temperatures els/les convertien en veritables fades enlluernades, permetent que a més de les seves espectaculars disfresses ensenyessin tot allò que a causa de la Quaresma ja no podran ensenyar a partir del dimecres de cendra: la seva «carn»; i també per als milers i milers d'espectador/es, que per una vegada han pogut gaudir de tot plegat sense fred.

No obstant això, encara hi havia alguna cosa que fallava. El públic. Hi havia gent, certament i òbvia, però el bon temps hauria permès una afluència encara més multitudinària -almenys al Carnaval de Roses, que és el que conec. Crec que res no justifica que els espectadors vagin donant l'esquena a un dels espectacles més populars i multitudinaris que s'organitzen -ni les necessàries i adients crides de les autoritats a limitar el consum d'alcohol, sobretot en menors, ni la prohibició de convertir les carrosses en barbacoes sobre rodes, ni la cada cop més eficaç ordenació de la passada, ni la poca capacitat de convocatòria dels cartells, ni la increïble decisió d'un govern rosinc multicolor que fa 10 anys va convertir el Carnaval en un pont més llarg que el de la puríssima, ni l'intent de molts pobles de «fer caixa» fora de termini-, res. És cert que Carnestoltes ha canviat des de la seva transformació d'una festa transgressora en un espectacle exhibicionista, però també ho és que abans atreia molts més «mirons».

Lamento no tenir cap solució màgica a les mans, però crec que és important que els experts -i no només els que «dominen» el carnaval- seguin i pensin en alguna solució per recuperar allò que amb els anys s'ha anat perdent, que és la implicació amb i l'empatia dels espectador/es. No sé si és la recuperació del cremat d'antuvi o el repartiment de llaminadures entre la mainada, com fan a les rues alemanyes, ajudarien. Però alguna cosa s'hauria de fer... ja!