A Lloret de Mar, durant els actes del Carnaval d'enguany, s'estrena la batalla de galls. Compte! Que no s'espantin els defensors dels animals. Res semblant al combat bàrbar entre exemplars d'aviram que porten en els esperons una ganiveta mortífera.

Es tracta de pugnes incruentes entre intèrprets de rap (Rhythm And Poetry) en un duel verbal de rimes improvisades amb contingut impertinent, descarat i punyent. Vaja, de tirar-se els trastos pel cap sense que la sang arribi al riu.

De fet, els entesos diuen que aquesta pràctica va néixer al barri del Bronx de Nova York a finals de la dècada dels anys 70. Era una resposta a la segregació i discriminació que patien els joves afroamericans i llatins. En els balls de carrer, el jovent s'interpel·lava sobre la seva vida sense futur en un sistema que els menystenia.

Inicialment les baralles de paraules i gestos provocadors ajudaven a canalitzar l'odi i la violència dels marginats. A mesura que la competició es va anar escampant per diversos països, especialment llatinoamericans, va passar de les barriades als galliners.

Així esdevenia un espectacle lucratiu a escala internacional que, a partir de 2005, patrocinaria la firma de begudes energètiques Red Bull. Però es perdia l'esperit de revolta.

A la convocatòria de Lloret de Mar hi dona suport «Tarda Jove», un projecte integrador de la Fundació SER.Gi que es va iniciar el 2012 per ajudar joves en risc d'exclusió social.

Benvinguda sia, doncs, la iniciativa d'incloure en la programació del Carnaval aquesta activitat que representa un valor afegit a uns dies de gresca i disbauxa.

Amb tot, s'ha de fer constar que, en general, la brega és de galls i les «gallines» estan en minoria. Hi ha escassedat de poetesses que s'avinguin a enfrontar-se en una lluita verbal per destrossar el rival. Però, compte, perquè les dones venen trepitjant fort.

El xou comença amb dos MCs (Microphone Controller) a l'escenari que es juguen a cara o creu qui serà el primer a intervenir. Tot seguit, el gall escomet durant un minut el contrincant per ridiculitzar-lo. Aquest respon per contrarestar l'atac. Quan acaba, arrenca una altra vegada. Finalment, qui ha començat, tanca la batalla.

Un jurat de reputats MCs avalua la fluïdesa, l'actitud dels duelistes, la qualitat de les rimes i del ritme per determinar quin és el gall guanyador.

Tot plegat recorda les sessions dels parlaments i dels ajuntaments. Segurament serien més entretinguts si la improvisació, amb rima o sense, guanyés terreny a les frases fetes de discursos insubstancials i a les diatribes grolleres contra l'adversari.

Uns i altres podrien apuntar-se a l'eslògan del patrocinador: «Molts parlen, pocs rimen, només els millors improvisen».