25 de febrer de 2020
25.02.2020

Ja és l'hora

25.02.2020 | 00:07

El fisioterapeuta em va preguntar com m'anava amb la meva psicoanalista. Jo estava cap per avall, amb la cara incrustada a la finestra de la llitera. De tant en tant, apareixien en el meu camp de visió les sabatilles anatòmiques del fisio, que em treballava l'espatlla esquerra, on acumulo una tensió enorme.

– Per què tal concentració de nusos en aquest costat? –li vaig preguntar.

– Ni idea –va dir–. Cada persona somatitza en un hemisferi. Pot ser un problema d'estrès.

I de seguida va afegir:

– Què tal amb la psicoanalista?

Li havia confessat en algun moment de debilitat que m'analitzava i l'home sentia una curiositat morbosa per l'assumpte.

– Em va bé –li vaig dir.

– No per a l'espatlla esquerra –va replicar ell–. Ni per a l'esternoclidomastoïdal, que el tens molt rígid.

L'esternoclidomastoïdal és un múscul fonamental per a la subjecció del cap, que pesa força. A vegades se'm contrau i exerceix sobre un nervi del coll una pressió que finalment es tradueix en neuràlgia.

Aquella mateixa tarda, a la sessió d'anàlisi, vaig parlar dels meus problemes musculars i vaig insinuar que es devien a l'estrès, més que a qüestions d'ordre físic.

– M'està retraient –va dir la psicòloga– que la psicoanàlisi no els hi alleugi?

– No soc jo –vaig dir–. És el meu fisioterapeuta.

– Què diu el seu fisioterapeuta?

– Que els assumptes d'ordre psíquic –vaig mentir– són competència seva, no d'ell.

El seu fisio ha estudiat psicosomàtica?

– Una mica, em sembla.

– Doncs que l'analitzi ell –va replicar irònicament.

– I vostè em faria els massatges?

– Ja és l'hora –va dir, tot i que només portàvem deu minuts de consulta.

I això va ser tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit