El PP busca qualsevol fórmula per intentar eixamplar el seu espai electoral. Ara està intentant acollir les restes de Ciutadans a les seves files, anunciaren fa uns dies una coalició electoral a Galícia, Euskadi i Catalunya. Però malgrat els esforços que fan els dirigents nacionals, a les comunitats autònomes aquest pacte aixeca molta polseguera. Els populars són conscients que Cs no aporta res electoralment en aquests indrets, llevat de Catalunya, però Casado està sembrant perquè les restes del naufragi taronja s'incorporin a les files conservadores a tot l'Estat. És evident que Arrimadas ha abandonat el centre polític per aixoplugar-se a les files d'un PP dominat avui per la dreta pura i dura sota la tutela d' Aznar.

Un gat vell com Núñez Feijóo sap que una coalició no suma necessàriament vots i d'entrada ha rebutjat el casori. A Galícia Ciutadans no representa ningú, exactament igual que a Euskadi, on s'han vist obligats a empassar-se el tema del concert. Pablo Casado no s'ha atrevit a plantar cara al president de la Xunta que intentarà una majoria absoluta una altra vegada. En canvi a Alfonso Alonso l'ha desautoritzat. El líder basc no acceptava donar dos escons a Cs quan avui no tenen ni un regidor ni cap mena d'implantació territorial. Però els de Madrid volen sumar gent en un projecte comú i han recuperat Carlos Iturgaiz, que va perdre l'escó al Parlament Europeu, com a candidat a lehendakari.

A Catalunya ben aviat també hi haurà ball de bastons. L'organització catalana del PP no pinta absolutament res i Casado farà un pacte des de Madrid, sense respectar l'opinió catalana que ja es va empassar el gripau de Cayetana Álvarez de Toledo a les eleccions generals. Difícilment la suma de les dues formacions aconseguirà el darrer resultat d'Arrimadas quan va guanyar les eleccions. Avui els populars tenen només tres diputats i amb el pacte poden assolir la mitja dotzena i Cs no més d'una desena.

José María Aznar sap que el PP només pot tornar a La Moncloa si amplia el seu espai. L'acord amb Ciutadans va en aquesta direcció, però Vox no jugarà a favor. Avui la ultradreta té uns pronòstics favorables a les enquestes i diu allò que pensen molts afiliats del PP que simpatitzen amb les polítiques de l'àntic règim. Santiago Abascal coneix bé el seu antic partit i es presenta com una dreta sense complexos a l'estil populista de les formacions de les seves característiques a França o Alemanya.

Ara el PP té tota una legislatura per intentar sumar formacions espanyoles de centre-dreta. Ja té pactes a Navarra o Astúries per exemple amb formacions de caire local. Amb Ciutadans fa un pas més en aquesta direcció, tot seguint els consells d'Aznar que tard o d'hora s'endinsarà també entre la gent de Vox. L'antiga AP de Manuel Fraga ja va fer coalició amb els democratacristians d' Óscar Alzaga i els liberals de Segurado fins a absorbir-los. Ara Casado intentarà fer el mateix amb Ciutadans, però veurem com es desenvolupen els esdeveniments i si tota la formació d'Arrimadas seguirà les directrius de la nova lideressa, sempre i quan guanyi les eleccions internes. No es descarta tampoc una escissió d'alguns responsables territorials que cada vegada s'allunyen més de les directius del partit i que no volen veure's barrejats amb la gent del PP.

Ara caldrà veure si el discurs del PP continua com fins ara o canvia una mica d'estratègia i intenta arribar a acords d'estat amb un PSOE que en aquestes primeres setmanes de legislatura no ha buscat cap pacte i s'ha dedicat a col·locar llepacrestes de Sánchez a llocs importats com la Fiscalia General, Red Elèctrica o l'Agència EFE, només per citar alguns exemples. El diàleg no serà fàcil entre els dos principals partits atès que són incapaços de consensuar ni tan sols els noms dels nous membres del Poder Judicial. Mentrestant, continuarà surant la qüestió catalana on els conservadors no volen ni sentir a parlar de taules de diàleg, ni de mediadors ni de possibles amnisties als presos. Tot fa pensar que el PP voldrà guanyar múscul internament, atès que difícilment podrà influir en decisions governamentals. Però té barons a Andalusia i Madrid que faran de contrapès a les polítiques d'un Sánchez que acaba d'arribar de la cimera europea amb un rotund fracàs.