26 de febrer de 2020
26.02.2020

Cartes

26.02.2020 | 00:11

La píndola
de la mort
Jesús Domingo Martínez Girona
Els Països Baixos disposen ja de la legislació més permissiva del món respecte a l'eutanàsia. És l'exemple de la incapacitat d'una societat de proposar alternatives de cures davant la malaltia i de recuperació del gust per la vida i el benestar integral de la persona. Una societat tancada en si mateixa i lliurada a l'esclavitud de les emocions. Amb aquesta píndola de la mort es posen les bases d'un perillós pendent, que influirà també en la percepció de molts ancians, angoixats pel fet de ser considerats com una càrrega.
El projecte de legalització de la píndola letal significa apostar per la mort i renunciar a factors essencials de la condició humana. Les lleis hi han de ser per protegir la vida, els més febles i vulnerables, i no per facilitar la mort a la carta i sense control. Per això és més necessari que mai un testimoni de raó i d'afecte per la vida, capaç de sostenir l'esperança de molts que, davant la seva dificultat, només troben una invitació al buit.


Portbou, un «hub» ferroviari europeu
Josep M. Loste Romero Portbou
Finalment s'han posat en marxa els ascensors i l'elevació d'andanes a la remodelada estació  internacional de Portbou. Entre  tots, s'ha aconseguit tirar endavant i dignificar una estació amb una gran potencialitat estratègica i clau per a la mobilitat sostenible a la regió de Girona. Ara caldria aprofitar millor aquesta  infraestructura bàsica per a la connexió sostenible entre la  part nord-oriental del Principat, la Catalunya Nord i Occitània. Ara  és l'hora que els ajuntaments, diversos consells comarcals, la Diputació de Girona, el Departament de Territori de la Generalitat, el Consell General dels Pirineus Orientals, el Consell Regional d'Occitània i la UE es coordinin i «es facin seva» l'estació de Portbou per tal que esdevingui  un veritable «hub ferroviari» europeu, que contribueixi a lluitar amb més efectivitat a favor de la mobilitat sostenible i contra el «maleït» canvi climàtic. Senyors,  ara és l'hora de la voluntat política de debò.


Tots som una mica minoritaris:
ho sabem?
Xavier Serra Besalú  Girona
La democràcia té –com a mínim– dues malalties: la «manipulació» de l'opinió pública i la «dictadura» de les opcions més votades. La primera ja l'havia diagnosticat Plató, reduint-la a un «coneixement mal·leable», allunyat de la ciència. De la segona epidèmia –perquè és contagiosa i resistent als fàrmacs– en tenim molts exemples: tanta «victòria democràtica» de feixismes de dreta o d'esquerra.
Sempre m'ha agradat la superació democràtica que combina el respecte de J.S. Mill per les minories amb la proposta del «vel de la ignorància» de Rawls, així com altres aportacions intel·ligents que hem estudiat a la Filosofia del batxillerat.
Imagineu-vos com veuríem cadascú de nosaltres les coses si fóssim minoria o si no sabéssim qui som, quins són els nostres privilegis. No tothom és blanc, ni negre, ni malalt, ni autònom, ni catòlic, ni gai, ni dona, ni ric, ni feixista, ni català, ni refugiat, ni intel·ligent... Per això, cal legislar «considerant la diversitat», i tenint ben presents Mill, Rawls, Habermas, les aportacions del papa Francesc i de tants savis. I oblidem-nos ja de Maquiavel, Hobbes, Rousseau, Marx i altres paios.
Som gent civilitzada: deixem prou espai als qui –sent minoria– discrepen en un punt moral, lingüístic, de com acollir, de com represaliar, etc. Cal respectar les minories, sense donar batzegades. I soc concret: models educatius, concepcions de la família, drets religiosos, acollida d'estrangers. No vull per a ningú la famosa volonté générale de Rousseau: jo hauria de voler sincerament el que desitgi o voti la majoria. No senyor! El neofeixisme espanyol m'avergonyeix, però reconec el seu dret a existir. Si som prou assenyats no aconseguiran rebentar-nos la democràcia, i aturarem la seva repressió àmplia, indiscriminada i indigna. Però cal aconseguir-ho amb Mill i Rawls més que per la força: els bons som «majoria».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook