Tan irracional és evitar els xinesos que viuen a Catalunya per por del coronavirus com creure que tancar pobles i regions a pany i forrellat evitarà del tot la seva propagació. Fem-nos-en la idea: si s'escampa per Catalunya, la persona que l'haurà traginat segurament ja es troba entre nosaltres i ella mateixa no ho sap.

L'arribada de l'epidèmia a les riques regions del nord d'Itàlia ha obert els ulls a Europa i ha enfonsat les borses. La propagació va davant de les mesures perquè quan es declaren els primers infectats, i sobretot les primeres víctimes, ja fa entre dues i tres setmanes que la malaltia ha arribat a l'indret i s'ha començat a escampar per la comarca, la regió i el país. Aquest és el temps que el Covid-19 pot estar en incubació dins l'organisme d'una persona sense presentar símptomes. N'hi ha que no n'arriben a tenir, i circulen tranquil·lament contagiant sense voler a tothom que se'ls acosta. Decretar confinaments massius quan es registra la primera mort és anar a misses dites, però els governs volen demostrar que comparteixen la consternació del poble, i per això fan moltes coses molt espectaculars.

La fonamentada sospita que un sol cas de malaltia detectada serà motiu per a la paralització general d'un país, perquè el govern de torn decretarà una mena d'estat de setge, provoca una gran incertesa econòmica. Si la resposta automàtica és aturar-ho tot, paralitzar la circulació de persones i mercaderies, tancar la gent a casa seva, les pèrdues econòmiques no costen d'imaginar, i ja sabem que les borses són neurastèniques per definició.

Quantes persones amb el virus al cos van sortir de la vila italiana de Codogno abans del decret de clausura general? Pel temps d'incubació que dèiem abans, cal suposar que moltes, i aquestes van posar en marxa l'escampall. Es pot mirar de contenir la quantitat, evitar que en surtin més, però la dinàmica cap a la pandèmia ja està en marxa. Sempre s'anirà un pas enrere. Cal fer-se'n la idea i decidir si estem disposats a aturar el món sencer. No és probable que el virus ens mati a tots, i podria ser que en el futur l'assumim com ho hem fet des de sempre amb la grip, que l'any passat va fer més de cent morts a Catalunya. Però si perdem el sentit de la mesura en la reacció, si aquest maleït microorganisme ens empeny cap al precipici de la histèria, aconseguirà que ens fem molt de mal a nosaltres mateixos.