26 de febrer de 2020
26.02.2020

Un home admirable

25.02.2020 | 23:57

Irromp José Antich en un dels restaurants més cars de Barcelona. Migdia de dilluns. De moment, sol. Arriba, al cap d'un quart, un encarregat d'Esquerra, empleat dels qui decideixen les benèfiques. El repartiment de subvencions a mitjans de comunicació toca d'aquí a poc. I el Pepe, que és el més llest dels periodistes catalans, sap que sense els diners de tots no pot fer el seu negoci. Aquest home és en ell mateix una obra d'art. Ha enganyat tothom, ha perjudicat tothom, només ha deixat cadàvers al seu pas, fa com la masovera –«dissabte, tot s'ho gasta, i diumenge, tot s'ho menja»– i encara aconsegueix que aquells a qui tothom sap que acabarà traint li paguin la festa. És realment admirable.

Aconseguí de ser director de La Vanguardia amb l'ajuda i la pressió d' Aznar i de Duran, i ha dedicat la segona part de la seva vida a linxar-los i vexar-los. Jorge Fernández Díaz li feia sopetes i cap altre diari no l'ha insultat tant com El Nacional. Mentre fou director de La Vanguardia, va enganyar José Zaragoza, xuclant-li quantitats inversemblants de diner públic durant el tripartit, fent-li creure que el protegia i defensava, quan en realitat tenia pactat amb Artur Mas que l'ajudaria a ser president a canvi de la morterada que CiU li va pagar –tant des de la Generalitat com des de l'Ajuntament– amb el pretext de llançar l'edició catalana del diari. Convencé Quico Homs de l'anticip electoral de 2012 –amb l'estrepitós fracàs que suposà per als convergents– i des de 2017 s'ha dedicat a fer la més descarada propaganda de Puigdemont i s'ha convertit en el pamflet del president fugit i dels que odien Esquerra, naturalment subvencionat per Esquerra. Els seus amics amb poder real que van acceptar d'ajudar-lo van acabar o bé amb severes inspeccions fiscals, o bé havent de renunciar als seus càrrecs per culpa de l'ostentació que de tals ajudes féu el noi de la Seu.

És un escàndol que el director d'un pamflet subvencionat i manifestament deficitari, que absolutament depèn dels nostres diners per sobreviure, es permeti de fer el mec convidant càrrecs del Govern a un dels restaurants més importants de Barcelona: és a dir, que convida amb els meus diners els qui li donen els diners perquè l'hi doni encara més diners, sempre meus, sempre teus, i tot plegat sembla una d'aquestes pel·lícules espanyoles que encara que no la vagis a veure l'acabes pagant dues o tres vegades. Els que viuen dels nostres diners haurien de ser més modestos a l'hora de gastar-los, o pel cap baix, més discrets, perquè a banda que és insòlit que en una democràcia, un diari que té per únic objectiu pervertir-la, cobri de les institucions per tal de fer-ho, resulta ja una burla del tot inacceptable que a sobre el seu director se'n vanti, fent el mec als grans restaurants de la ciutat. Qui és l'Antich? Què és El Nacional?

Esquerra fa la feina bruta a Puigdemont i després s'estranya de perdre. Què ha passat? Què ens ha tornat a passar? –per preguntar-ho, potser, d'una manera menys inexacta. Presenta un gestoret de cal justet de candidat i encara pretén fer-te creure que les enquestes donen qui sap quin avantatge. De vegades em demano qui pensa en aquell partit, i què pensa. L'estampa del dinar de dilluns era la de la propera nit electoral, amb Puigdemont celebrant des de Waterloo i Junqueras a la presó, amb la tele i el llum de la cel·la apagats, quan només duguem el 5% del recompte. Aquests nois no escarmenten, o és que volen ser trepitjats i humiliats: també això, en alguns canals d'internet, es considera una forma de plaer. Vet aquí l'Antich, que és el personatge més tòxic de Catalunya, el que més mal ha fet a les persones que al llarg de la seva vida han comès l'immens error de confiar-hi i d'ajudar-lo; vet aquí l'autor del pamflet més ofensiu per als republicans, i el que més escarneix la idea de diàleg i de possibilisme que ara mateix volen encarnar, al rebot de tota quanta subvenció que ells mateixos reparteixen. No és genial? No és extraordinari? Per cert que ara, l'Antich, veient com li van les coses a l'independentisme, es torna a apropar als socialistes. Fa unes setmanes va tornar a telefonar a José Zaragoza després de set anys de no fer-ho. Si Zaragoza torna a picar, em faig subscriptor d'El Club del Nacional. No sé si ERC ha pensat en algun moment com funcionarien les coses si Antich i els nois que envia a premiar-lo s'intercanviessin els càrrecs.

Vindran les properes eleccions. Potser no tan aviat com havíem cregut inicialment, però vindran més d'hora que tard. I creu-me que el resultat no serà casualitat. Vols saber quin serà el resultat? No cal que miris les enquestes. Mira només les subvencions que reparteix Esquerra. Tradueix els imports en escons, i per afinar del tot, carrega-hi l'import dels restaurants als que amb els vostres propis diners fan veure que us conviden a dinar. I l'endemà, a veure qui us convida a una mariscada per celebrar-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook