Després de tant parlar-ne, avui ha arribat el dia. Aquest dimecres es reuneix a Madrid, al Palau de La Moncloa, la mesa de diàleg, negociació i acord entre els governs català i espanyol per a la resolució del conflicte polític. Aquests són els objectius que es van marcar PSOE i ERC en l'acord que va permetre desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez. En un primer moment el president de la Generalitat va mostrar el seu escepticisme i va posar-ho tan difícil com va poder, exigint que les delegacions dels dos governs pactessin un ordre del dia que garantís que s'abordés l'autodeterminació i l'amnistia així com la participació d'un mediador. Res de tot això s'ha aconseguit i de fet les delegacions van tenir problemes fins i tot per fixar una data. Ens han insistit tant els últims dies des de les dues parts que la mesa té per endavant un objectiu tan difícil i que requereix tant temps que, raonablement, no es pot esperar cap avanç important de la reunió d'avui. Una expectativa tan baixa és un reconeixement, de fet, de la funció instrumental de la reunió. Acceptant la bona voluntat de les parts no es pot caure en la ingenuïtat d'ignorar els interessos que els mouen. Per a Sánchez, una vegada superada la investidura l'objectiu és aprovar uns pressupostos que donin aire a la legislatura. Per a Esquerra, es tracta de demostrar que l'independentisme pragmàtic que predica és capaç d'aconseguir més resultats que la unilateralitat, sense haver de renunciar a res. I per a Torra? Quin són els objectius del president de la Generalitat? En primer lloc demostrar que practica el diàleg que predica, i a més capitalitzant l'escenari que li han preparat els republicans. Però sobretot es tracta de mantenir el control de la legislatura a Catalunya fins que l'espai de Junts per Catalunya estigui preparat per a les eleccions al Parlament. Que si en alguna cosa coincideixen la política catalana i espanyola és que el primer dels objectius és mantenir o aconseguir el poder.
