Aquests dies un dels temes de conversa preferents ha estat el vídeo de Quaden, el nen australià de nou anys que plora desconsoladament pel bullying que pateix a l'escola. Com que tothom es va bolcar a donar-hi suport, ben aviat van començar a sortir els teòrics de la conspiració. Que si el vídeo estava preparat, que si el nen no té 9 anys, que si la mare l'ha filtrat per enriquir-se. Si entres a la xarxa, veus tesis defensant una cosa i la contrària amb idèntica vehemència, fins al punt que ja no saps què pensar d'allò que has vist i dels seus objectius. No sé si el vídeo ha estat orquestrat o no pel Quaden, que s'hauria aprofitat del seu nanisme per convèncer mig món d'un drama esgarrifós. Però el que sí sé és que com a mínim el vídeo (que, en cas d'estar manipulat, conté una interpretació d'Oscar) ha servit perquè es dediquin uns quants minuts a parlar del bullying, aquesta xacra de la qual ens hem conscienciat molt però que continua sent un monstre latent a qualsevol pati d'escola. Després de tants anys de posar-li nom i educar en la seva erradicació, encara és un tema viu perquè la nostra estructura social l'apuntala. Encara es veu «diferent» el que no es comporta segons el cànon i encara es tracten algunes singularitats com a patologies. Que poden ser-ho, per descomptat, i potser necessiten una atenció professional, però la reacció d'alguns entorns continua empitjorant l'impacte del diagnòstic. Per més que s'hagi generalitzat, tot el que acompanya la paraula «trastorn», per exemple, va seguit de mirades de recel, comentaris xiuxiuejats i rialles incontenibles. I és clar, en un ramat ser l'anomalia et converteix en el veritable objecte d'estudi, perquè al capdavall si els altres són «normals» ets tu qui requereixes d'algú que t'arregli per posar-te a l'òrbita «correcta». En aquest tema continuem cometent errors de calaix, com l'ús pervers del llenguatge, la tendència a creure en el poder guaridor del temps i, sobretot, la condescendència a l'hora de sospesar les seves conseqüències. Ja sabeu, aquest «però ara ja estàs millor, oi?» per poder passar pàgina i continuar gaudint de la felicitat virtual. Doncs no, justament una de les immenses putades del bullying és que t'acompanya tota la vida. Determina en qui et converteixes i et fa presoner d'una barreja de dolor i ràbia que aprens a controlar, però que no desapareix mai del tot. Faríem bé, doncs, de no girar-hi l'esquena, perquè sempre hi ha algú disposat a fotre un altre per pura i fastigosa diversió.
