26 de febrer de 2020
26.02.2020

Sempre amb lluna nova

25.02.2020 | 23:57

La roda del temps, imparable, ens ha tornat a dur els darrers dies. Hem celebrat el Carnaval, la gent s'ha disfressat i ha muntat carrosses, s'han unit en comparses i han recorregut els carrers i les places de ciutats i viles. Hi ha hagut músiques, cançons i podria ésser que algú, carregat de bona intenció, hagi fet rebentar un coet. Els trons ajuden a fer festa. Diuen que els trons i el foc purifiquen l'espai, però el Carnaval no és una festa de purificació. Fou en temps allunyats una festa de transgressió i ruptura on triomfava la impertinència i l'escàndol. Una festa en què l'autoritat deixava tastar, ni que fos per tres o quatre dies, el gust fascinant i lúdic de la llibertat.

Una llibertat que, com les coses millors de la vida, passava de pressa i deixava als dits de les mans un pessic d'amargor sublim, l'amargor saborosa que ens reporten les coses efímeres. No pens que en els temps d'avui la llibertat sigui un benefici pel qual no és necessari treballar. Potser, més escassa que mai, la llibertat ha perdut el seu rostre i les nostres vides resten subjectes a uns poders ocults que no suportarien que es trencàs la cadena que ens lliga a l'obscuritat de la caverna. Llavors, per uns dies, la caverna s'omplia de llum i el rei de la festa, el senyor Carnestoltes, iniciava el seu regnat, breu, però suficient perquè la gent sabés que la seva monarquia disbauxada i grotesca era més alegre, més plaent i vitalista que cap altra.

Aquest fou el veritable sentit del Carnaval: una exploració dels límits i tractar de sobrepassar-los. Indagar fins on era possible riure's del poder, de la gent inflada, d'aquells que disposaven de la vida dels altres i la tenien sotmesa. Per això és que, sempre amb lluna nova, el Carnaval està lligat a la gresca, a la follia, a la violació dels límits, al simulacre. Fou un temps turbulent, propici a la inversió de l'ordre, a la sàtira, a l'escarni, a l'alliberament col·lectiu.

Fou una festa de participació col·lectiva, de recuperació del carrer i la plaça pública, de rebel·lió. Tot era posat en situació de burla. Tot podia ésser objecte d'escarni. Pens ara en les processons grotesques, feliçment recuperades, en la paròdia, en els sermons trabucats i les batalles burlesques, la vida a l'inrevés: el peix que pesca el pescador, els criats que donen ordres als amos, els homes que es vesteixen de dona, les dones que es vesteixen de soldat... Baratar de sexe, ni que sigui tan sols per una nit, perdre la identitat, falsejar la veu, insultar la gent amb la cara tapada...

Paga la pena experimentar la percepció del món des de l'altra banda d'una màscara. Com es veu la realitat des dels ulls d'una màscara? A vegades ens diu més coses la màscara que la cara real d'aquell que la porta, i és l'instrument mitjançant el qual es produeix la ruptura entre l'ordre social i l'ordre de la representació. No cerca dissimular res, sinó que pretén afirmar alguna cosa que restava amagada. Per mitjà de la màscara tenim la possibilitat de treure la màscara més profunda, la que portam amagada en les entranyes, aquella part de nosaltres mateixos que no volem que els altres coneguin, que, potser, ni nosaltres coneixem de manera clara. És cert que la màscara no és un rostre estàtic, sinó una part misteriosa de l'ésser humà que aflora inesperadament perquè ha arribat el temps en què, perduda la vergonya, fins i tot ens podem riure de nosaltres mateixos.

Però avui el Carnaval ja no és tot allò que fou en altre temps: una proposta de desordre i de llibertat, un ritual d'assaig per trastocar les veritats inamovibles. Als nostres dies els poders fàctics no permeten la més mínima fissura. Tot està controlat i, a més, han deshidratat la festa en nom d'una pseudollibertat que no és més que una farsa. Un facsímil de la llibertat. Ni la provocació, ni la burla, ni l'escarni, ni la transgressió són presents a les nostres festes de Carnaval. Ens han adormit i ens basta per fer festa acudir a fer una volta pels centres comercials i reunir-nos a fer una rialla entorn d'una pizza.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit