Al final, el problema de Catalunya hauran sigut les matemàtiques, és el que passa quan et busques líders que han estudiat lletres, això els que han estudiat, que la majoria no saben ni de lletres ni de números, raó de més per posar-los al capdavant de revolucions burgeses. En Junqueras va fer un paper galdós amb en Jordi Évole a la TV, assegurant una vegada i una altra que un 47% de vots en favor dels partits independentistes suposava majoria absoluta. Aquest pobre home, abans de ser el pres numero noséquants, va ser conseller d'Economia, i va sortir quasi plorant d'un debat televisiu amb un catedràtic com Josep Borrell, però hauria acabat també a llàgrima viva si hagués debatut amb el meu fill Ernest, que té 10 anys i quasi se sap la taula del cinc. Als que dubten de la fortalesa de Catalunya, els recordaria que després del pas de Junqueras per la conselleria d'Economia, encara hi havia catalans que menjaven tres cops al dia, cosa que parla de la potència d'aquest poble. Junqueras pot sortir des d'ahir de presó per treballar, vull creure que no com a professor de matemàtiques. En la seva llibertat ha pesat molt la petició que en aquest sentit van fer tots els presos de la seva galeria. No perquè creiessin que mereixia millor tracte que ells, sinó perquè estaven farts que « el gordo ese» (sic) es mengés les racions de tots del ranxo a la que es despistaven.

- Te distraes un momento y ya te encuentras el plato vacío y ves al Junqui masticando- es lamentava un d'ells, que va preferir mantenir-se a l'anonimat però que per deixar de passar gana va signar la petició d'excarceració immediata.

Potser no era golafreria, potser simplement es descomptava, i endrapava quinze racions pensant que en menjava una.

Presidentorra no va a la saga del líder republicà. Ell, que venia primer assegurances i més tard enciclopèdies, res no ha de saber de números, ja tenia qui se n'encarregava de les qüestions financeres, ell amb enredar incauts ja feia, per això ha arribat a la Generalitat. Ahir assegurava, números en mà, que el 80% dels catalans està a favor de l'autodeterminació. Dit així té raó, jo mateix estic a favor de la meva autodeterminació, i no em dona la gana que ni Presidentorra ni ningú em digui el que haig de fer. Però ell es referia a l'autodeterminació de Catalunya, sempre que parla es refereix a Catalunya, segons sembla s'ha erigit en portaveu de 7 milions de persones. Ningú sap d'on treu aquestes dades. Això, que de per si no seria res escandalós, ja que mai ningú no sap d'on treu res del que surt de la seva boca, amaga un greu problema: probablement s'ho creu. Segurament ha preguntat a deu persones del seu entorn familiar i totes l'hi han donat la raó -no perquè la tingui sinó perquè així acostumen a fer-ho quan ha begut la seva dosi diària de ratafia- excepte dues que en aquell moment eren al lavabo, i no per ganes sinó per fugir de la tabarra que els cau a sobre en cada trobada familiar. Algú, més versat en matemàtiques que ell, li va assegurar -calculadora en mà perquè ho entengués bé- que vuit de deu és el mateix que un vuitanta per cent. I ja tenim aquí Presidentorra esgrimint percentatges davant de la premsa. I davant també de dues banderes espanyoles, que deu ser la seva manera d'enfortir una asseveració, tot i que ell només en va comptar una.