Alguns d'Esquerra s'han enfadat per l'article que els vaig escriure ahir. S'han enfadat entre ells i s'han enfadat amb mi. No deixa de ser la meva feina que els polítics s'enfadin amb mi. Ara mateix viatjo a Madrid per veure el Pep al Bernabéu i al costat en tinc dos de TV3 que ja han telefonat dues vegades per saber quines imatges han de gravar del president de la Generalitat, que viatja en el mateix AVE. A tres quarts d'hora d'arribar a Saragossa s'han adonat que viatjaven al vagó equivocat i a Delicias han hagut de córrer fins al vagó de primera per sobretot poder enregistrar Torra i la seva extensa comitiva de galifardeus. La meva feina, esclar, és totalment una altra.

Aquests nois d'Esquerra poden enfadar-se tant com vulguin, però estan fent el ridícul. Els ho dius en privat i fan cara de què hi farem. Els ho dius en públic i s'enfaden. Després arriben les eleccions, perden i no saben què ha passat, i es passen els següents quatre anys remugant contra Convergència. Es van deixar fer Junts pel Sí -per complex d'inferioritat-, van acceptar de declarar una independència que ells eren els primers que sabien que no duia enlloc, i van regalar l'èpica a Puigdemont, perdent les eleccions del 155 i després les europees, amb una severa derrota de Junqueras. Quan perds, si insisteixes en el que fas, tornes a perdre.

Els periodistes de TV3 han arribat a Primera. Torra seu en una de les sales anomenades «executive» que hi ha al cap i a la cua de cada vagó. A la porta, per la part de fora, els intrèpids reporters esperen permís per entrar i donar-nos el Watergate de la nostra generació. Quina gran estampa de la premsa lliure!

Esquerra n'hauria d'aprendre. Mira com desfilen, els ratolins, quan paguen els convergents! Mira quina tropa de morts de gana mobilitza el president quan es desplaça! Ionquis del souet, tots tenen la seva dosi de metadona, però tots atraquen la farmàcia quan l'amo els ho mana. I mentrestant, els acomplexats de sempre es dediquen a omplir les butxaques a l' Antich, el principal propagandista de Puigdemont. Per ajudar l'Antich, persones molt importants han perdut la feina, i els republicans, que ho saben, en lloc d'aprendre'n, el continuen fent d'or. És tan gros, és tan inversemblant, en el fons és tan graciós, que la temptació és no dir res per poder fer-me un tip de riure al final. Però alguns d'ells són amics meus, molt amics meus, i després em sap greu. Encara en aquests moments, El Punt Avui, que té per primer objectiu convertir Puigdemont en un cabdill, i el segon és insultar Esquerra, rep l'ajut públic multiplicat per 10 que rep el Diari de Girona. I és un gran cinisme dir que «és el que els toca per la difusió que tenen». El Nacional no tenia cap difusió fa quatre dies, perquè no existia, i l'ha anada comprant a força de diner públic; l' Ara i el grup Cultura 03 no tenien tampoc cap difusió quan ERC va invertir-hi, de manera directa i indirecta, quantitats fabuloses de diner públic, i prou que va consolidar-los; i el mateix pot dir-se d' El Punt Avui, que senzillament -«senzillament i com si res»- no existiria si no fos pels diners que encara li dona Esquerra. De què serveix que després us queixeu, sempre amb la boca petita, que el director de la cosa, el petit Xirgo, està escrivint un llibre amb Carles Puigdemont per humiliar Junqueras?

Vau exigir una taula de negociació per desgastar-vos votant la investidura de Pedro Sánchez. Què us vaig dir jo? Que si havíeu de passar per botiflers per un sector, estúpid però quantiós, de l'independentisme, exigíssiu l'alcaldia de Barcelona. El PSC no s'hauria queixat perquè hagués mantingut el seu poder, l' Artadi no hauria tingut més remei que votar «el primer alcalde independentista de la capital» i el PSC, business as usual, hauria mantingut intacte el seu poder. Sánchez, que no té el menor escrúpol quan es tracta de salvar-se, hauria afavorit la moció de grat, i de passada s'hauria llevat de sobre -o potser de sota- Ada Colau.

Què vau fer, vosaltres? Aquest ridícul immens de semblar uns venuts que pacteu amb Sánchez mentre són Torra i Puigdemont els qui s'aprofiten del vostre desgast. Com sempre. També com sempre, us faran esclatar la vostra joguineta als nassos quan més mal pugui fer-vos, i vosaltres, amb cara de babaus, perquè per molt que us estimi sou una colla de babaus, tornareu a preguntar-vos què ha passat.

No ha passat res que vosaltres mateixos no hagueu regalat als convergents. A mans ben plenes i contra l'exprés advertiment de persones que ni ens hi juguem res, ni som d'Esquerra, ni creiem en la independència, però tenim dos dits de cervell i entenem el poder. Aquest tren de Madrid és el vostre merescut escarni. És el resum del que heu fet. Si dilluns l'Antich fa el milhomes convidant-vos al restaurant més car de Barcelona amb els vostres diners, perquè li donéssiu encara més diners, avui Torra viatja a Madrid amb un seguici de 15 persones, incloent-hi dos càmeres de TV3, tot quant assesor -amb el pòtol del Cardús fill al capdavant-, l'Elsa Artadi (Puigdemont de cos present), i per descomptat els periodistes del departament d'informatius de TV3 -que se suposa que controleu vosaltres- corrent amunt i avall per Saragossa, i després per Atocha, per ser la catifa dels que fa molts anys que van entendre què vol dir manar.

Podeu continuar enfadats però vigileu que, de tan enfadats, no se us passi la data electoral. Podeu continuar peixent els qui sempre acaben traint-vos, en el vostre infinit complex que vosaltres us encarregueu de fer real cada dia, però més us valdria mirar d'entendre què us passa i per què, i enfadar-vos amb qui de veritat us destrueix en lloc de somicar com ploraneres el que no sabeu imposar amb el poder.