Com és ben sabut, s'està propagant una història d'Espanya manipulada -cosa que, altrament, fan tots els estats. Tot i que en aquest cas arriba a extrems grotescos com pretendre que Espanya ja existia a l'època romana i fins a la medieval, o el mite dels Reis Catòlics forjadors d'una unitat que mai no va existir. Només cal recordar que a la mort de la reina Isabel, Ferran I va ser expulsat de la cort castellana per « catalanote». De fet, si una cosa té la història d'Espanya és la seva pulsió catalanofòbica, fins arribar al clímax de 1715, passant per la Guerra dels Segadors -moment en què Quevedo s'erigeix en campió de l'anticatalanisme més insidiós. I el Tractat dels Pirineus, amb el lliurament a França de la Catalunya Nord.

L'historiador britànic Henry Kamen, especialitzat en l'estudi de la història hispànica, publica un nou llibre titulat La invención de España, en el qual denuncia el poder polític espanyol i la seva tendència a manipular el passat, des de la Reconquesta a la derrota catalana de 1714: «Els polítics d'ara no tenen ni idea del que pot ser una nació, o de què seria una nació de nacions». De fet, només algun socialista com Ernest Maragall va apuntar en aquesta direcció, i ja sabem com va acabar, expulsat pel propi partit.

Henry Kamen té un doctorat a Oxford i ha escrit uns 30 llibres que parlen sobre Espanya. En un article publicat a El País, explica que el llibre que presenta tracta tots els mites sobre els quals s'ha volgut construir la identitat nacional espanyola, i defensa que «per unir Espanya s'ha hagut d'inventar la nació, procurant, al mateix temps, acceptar mil anys de diversitat i contradicció». L'autor britànic dona arguments per dubtar dels mites nacionals en què Espanya s'ha fonamentat durant segles, sota l'ègida de Castella, que es va apropiar del nom d'«Espanya», que era geogràfic i incloïa tota la península ibèrica. Mites que encara es repeteixen -només cal escoltar Vox i PP, i fins i tot barons del PSOE- com Sagunt o Numància, a Covadonga i Lepant, altres figures com el Cid i conceptes tan perillosos com el que es defineix com a «raça espanyola» (només cal recordar que, fins fa relativament poc, la Festa Nacional d'Espanya era la «Fiesta de la Raza»).

El mite que l'autor considera més cridaner és el de la Reconquesta -tot i que això d'altres historiadors ja ho han posat de manifest- i assegura que és un terme implantat a posteriori -no apareix fins al 1796- «per subratllar la suposada glòria d'Espanya, utilitzant un concepte erroni per servir a una ideologia». I què passaria si parléssim del Decobriment d'Amèrica? Sense estar d'acord del tot amb les teories cospiracionistes, ara mateix dos autors nord-americans ha publicat sengles llibres apuntant a la seva catalanitat. Són The DNA of the writings of Columbus (Ed. Puerto), d' Estelle Irizarry, professora emèrita de Literatura Hispànica de la Universitat de Georgetown, i Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica (Cossetània Edicions), de l'historiador Charles J. Merrill.