Fa veure que no és de dretes: pacta amb Lluc Salellas, que potser no és tan d'esquerres i que sap que per ser alcalde, a Girona, l'anticapitalisme s'ha de defensar amb la boca petita; de fet, no és ben bé de res excepte processista, l'única corrent, diguem-ne política, que inspira l'acció i el discurs de Marta Madrenas, a qui no li ha calgut governar per guanyar unes eleccions i mantenir una alcaldia que, de primeres, li va tocar en una de les rifes que periòdicament es fan a JxCat. Madrenas posa la ciutat al servei de la camama de la independència, de l'epidèmia groga en fase de remissió però encara prou resistent per vèncer un cop més a les urnes, que tornaran aviat a Catalunya. A la ciutat de Madrenas els patriotes de pa sucat amb oli tenen via lliure. Que quatre, si és que hi arriben, volen tallar el carrer Barcelona cada dia i donar pel sac a la resta dels mortals? L'alcaldessa els envia l'ajuda de la Policia Municipal i tots a fer cua. No cal que demanin permís, perquè Girona serà sempre (?) seva, com ho són la Meridana de Barcelona, l'autopista AP-7 i, avui, dissabte de litúrgia pàtria, fins i tot Perpinyà, que per alguna cosa és «la catalane» (en francès, la segona llengua de la consellera Mariàngela Vilallonga). Perduda la batalla del procés contra Espanya, queden donar pel sac i les enrabiadetes d'abans d'anar a dormir: una horeta ocupant l'espai públic i cap a casa a mirar una sèrie de Netflix, que l'independentisme oblida més ràpid del que perdona (i Sex Education «mola», punyeteros). A la ciutat «que ha hagut d'exercir la capitalitat del país [Catalunya]», segons el president Torra, abraçar la fe indepe és l'hòstia: a banda que tothom -Madrenas la primera- et riu les gràcies, pots fer el que et passi pels pebrots, perquè aleshores la teva llibertat d'expressió té el mateix límit que la misèria moral de certa política local: cap ni un. «La democràcia és el procés que garanteix que no siguem governats millor del que ens mereixem» ( Bernard Shaw): a Espanya, a Catalunya i, molt especialment, a Girona.