Cartes

Carla Font Girona

Un sentiment de frustració i impotència és el que sento dins meu cada vegada que escolto que algun professor esmenta la paraula nota de tall o selectivitat.

Des de ben petita, un dels meus objectius de vida, i que desitjo assolir amb tota la meva ànima és entrar a medicina. Aquest projecte de vida, però, es veu anihilat per una simple nota a la qual potser no arribo per entrar a la meva carrera somiada.

Escric per reivindicar-me, per expressar la meva frustració enfront aquest sistema educatiu, que considero caduc i arcaic.

Medicina és coneguda per ser una carrera dura i sacrificada, però sobretot vocacional. Molts futurs metges i metgesses que haguessin exercit la feina tant o més bé que alguns doctors actuals, potser no arriben mai a entrar a la carrera. Perquè a la vida, senyors i senyores, les notes no ho són tot. Un metge necessita els coneixements fonamentals per tal de tractar un pacient però també una sèrie de valors que no s'ensenyen a cap carrera i són indispensables per arribar a ser un professional en el teu camp.

Jo soc una dels milers d'estudiants, que sota la pressió d'unes pautes imposades per la societat i les diferents institucions de l'educació, no podem arribar als nostres objectius.

Tal com molts diuen, qui vol pot, tot i que aquestes persones segurament no s'han trobat en aquesta situació.

I sí, som molts els estudiants, que frustrats en enfront del fet que per molts som una simple nota, se senten desmotivats. Aquest sentiment no hauria de ser normalitzat en joves que tot just es troben en el moment d'emprendre el seu vol i començar la seva vida, però malauradament, és així. Milers de nens es juguen part del seu futur en 3 dies. 72 hores que determinaran què seràs.

Mala praxi de la Policia Local de Banyoles

Ignacio Montoya Hellin banyoles

El passat 21 de febrer de 2020 vaig ser testimoni de la més baixa humanitat que pot perpetrar un agent de la Policia Local de Banyoles: treballo en un centre sanitari especialitzat en patologia vascular en què tractem persones amb una patologia concomitant. A les 17.40 h es presentà un agent de la Policia Local de Banyoles i em preguntà si el cotxe que estava estacionat davant del centre, que segons la mateixa autoritat va afirmar que no obstaculitzava greument la circulació ni constituïa un risc especial per als vianants, era nostre o d'algun client que estigués curant-se al mateix centre. Jo, com a treballador, vaig preguntar les persones presents al centre i va resultar que el cotxe era d'un noi que acompanyava la seva mare, amb una degeneració muscular, i que havia vingut a fer-se la cura d'una ferida.

Mentre informava l'agent de la situació de la dona i que el fill no podia deixar-la sola allà per raons de seguretat, ell em va respondre que no passava res. En aquell moment un segon agent (TIP 1684 de la Policia Local de Banyoles), en comptes de donar l'opció de retirar el cotxe, va posar una sanció per haver estacionat en un lloc indegut. Cal reconèixer que l'agent havia reconegut anteriorment que no obstaculitzava greument la circulació. Val a dir també que el vehicle està identificat amb la targeta de mobilitat disminuïda. Segons el reial decret 1056/2014, de 23 de desembre de 2014, en el seu article 7 punt 1e, està justificada la «parada en cualquier lugar de la vía, por motivos justificados y por el tiempo indispensable, siempre que no se ocasionen perjuicios a los peatones o al tráfico y de acuerdo con las instrucciones de los agentes de la autoridad». Això és exactament el que el suposat infractor estava infringint.

Cal dir que l'escrit no es per la multa, sinó pel cinisme i la mala praxi dels agents, i sobretot de l'identificat com a TIP 1684 de Banyoles: mentre un «distreia» el ciutadà, l'altre «guanyava temps» per posar la multa, amb la mala fe de preguntar si el cotxe era nostre i de tranquil·litzar-nos que no «passava res».

Aquesta és la Policia Local que treballa a Banyoles... és la que necessitem, senyor alcalde.