El míting de Puigdemont a Perpinyà va ser un gran èxit. No és fàcil convocar més de cent mil persones en un acte d'aquestes característiques. Però l'independentisme sempre es creix en els grans esdeveniments. En aquesta ocasió ERC i la CUP no hi participaren massivament, per la qual cosa el carisma de l'expresident de la Generalitat és inqüestionable. Una vegada més molts catalans es mobilitzaren com ja han fet en altres jornades festives, sense cap mena d'incident. Alguns personatges de Madrid haurien de prendre'n nota.

Ara és l'hora de saber exactament quin és el full de ruta de l'independentisme. Hom té la impressió que aquest tremp es pot perdre quan es convoquin eleccions i les dues grans forces majoritàries es llencin els plats pel cap. No hi ha dubte que ERC i els seguidors de Puigdemont -serà bo saber quin nom empren per anar a les eleccions- no comparteixen l'estratègia que cal seguir al llarg dels propers mesos. Fins i tot alguns analistes coincideixen a defensar que els republicans podrien pactar un govern d'esquerres amb els comuns i els socialistes, mentre que els de JxCat difícilment trobarien companys de viatge, llevat de la CUP, que té una gran influència sobre Quim Torra i Carles Puigdemont.

Allà on s'han manifestat les discrepàncies entre les dues formacions secessionistes fou a les corts espanyoles. Mentre ERC busca acords amb el PSOE, el grup de Puigdemont s'oposa a qualsevol iniciativa de Pedro Sánchez i fins i tot li tombaria els pressupostos. Els de JxCat continuen en la seva política de com més merder a Madrid, millor; mentre que Gabriel Rufian fa el paper de l'antiga CiU, tot intentant aconseguir rèdits de la seva privilegiada situació que li donen els seus decisius escons.

L'eurodiputada Clara Ponsatí no vol taules de negociació amb el Govern central ni es creu cap de les propostes de Pedro Sánchez. I ho manifestà davant del mateix Torra que participa en aquestes reunions. En aquest sentit no se sap ben bé que pretenen els de JxCat perquè han de ser conscients que el PSOE no acceptarà mai ni l'autodeterminació ni un referèndum. I aquestes són les dues qüestions que realment interessen als components del pinyol de Puigdemont.

Mentrestant ERC busca alternatives i se centra més en el govern del dia a dia i en les possibilitats de poder avançar en acords que permetin el finançament de la Generalitat de Catalunya, de resoldre temes pendents o de posar sobre la taula la situació dels polítics presos.

Són dues estratègies diferents que divideixen el full de ruta de les forces independentistes. I d'ara endavant serà difícil gestionar les discrepàncies perquè les eleccions hauran de decidir qui presidirà la Generalitat de Catalunya els propers anys. I ERC sempre arriba a la pole position en primer lloc i a les campanyes perd pistonada. L'acte del proppassat dissabte a Perpinyà de ben segur els posarà en guàrdia perquè una vegada més el noi d'Amer va demostrar la seva capacitat de mobilització.

La taula entre el governs estatal i català tard o d'hora haurà de provocar fruits. Tots els participants es veuran obligats a cedir i a oferir propostes. El PSOE no ho té fàcil davant la pressió de la dreta, que només sap esgrimir la Constitució, i la por a la crisi territorial. Serà difícil moure murs que es mantenen des de fa quaranta anys, però el diàleg ha d'oferir alguna sortida a aquest atzucac. Quim Torra està enrocat i no es vol moure ni un mil·límetre. Aquesta posició no sembla la millor per tal de resoldre i superar els vells recels. En aquest sentit ERC se la juga i la seva posició a les corts espanyoles ha provocat arrossegar el PSOE a una taula de diàleg molt i molt complicada, atès que una part del Govern català no sembla decidida a cedir en res. Caldrà veure com es desenvolupen els esdeveniments atès que segons com vagin les negociacions el divorci entre ERC i JxCat serà insuperable.