Parlem de valors i de principis, i solem dir que una societat que no es fonamenti en valors i principis és una societat malalta, allunyada de les regles més elementals d'una convivència respectuosa i justa. Un principi fonamental, socialment i individualment, és la coherència i l'honestedat. Una persona coherent i honesta és beneficiosa i fomenta les bones pràctiques, les bones paraules, els bons sentiments. Posar per davant l'estima per la veritat i el compromís amb la justícia és element diferenciador de les persones que, amb els seus actes i les seves paraules, promouen una societat més digna, inclusiva i justa.

Però el problema és quan algunes persones, abusant de la bona fe de moltes altres, malbaraten les paraules i tergiversen la realitat, cercant exclusivament el seu benefici personal o del seu grup. La paraula, element diferenciador per excel·lència de la família humana, ha perdut terreny en front de mentiders i demagogs, de publicistes i predicadors. I una mostra d'aquesta preocupant realitat sol donar-se, habitualment, davant dels propis tribunals de «justícia». A falta de proves objectives suficients, o davant la presumpció de veracitat d'agents de l'autoritat, etc., les afirmacions o paraules de qui diu la veritat o de qui diu mentida s'igualen i es devaluen, situant-les en el mateix pla.

En el terreny de la pràctica diària a les empreses, malauradament i massa sovint, els bons treballadors solen trobar-se amb grans i lamentables decepcions. Quantes vegades s'acorda l'abonament d'un determinat salari, que s'ha pactat verbalment, i a les primeres de canvi es deixa d'abonar? Quantes vegades s'acorden unes condicions determinades, confiant en la paraula donada, sigui respecte a jornada, a funcions o responsabilitats, i l'empresa unilateralment incompleix? I així podríem anar especificant anècdotes i fets que posen de relleu que, desgraciadament, la paraula no és suficient. I això passa perquè entre tots plegats permetem que aquelles persones que incompleixen les promeses, els compromisos o les paraules no en rebin les conseqüències negatives que això hauria d'implicar.

Algú ha dit que la paraula té més força que una espasa. I així hauria de ser. Però la falta d'honestedat i de coherència de molts i la indiferència d'altres posa constantment en perill el valor de la paraula donada. Cal fomentar el compromís necessari per fer que la paraula tingui valor i que mereixi la confiança de la ciutadania. I això implica que tots plegats apreciem i practiquen l'honestedat i la coherència.