03 de març de 2020
03.03.2020

Brot psicòtic a Perpinyà

03.03.2020 | 00:02

La concentració independentista de dissabte passat a Perpinyà va reunir entorn de Puigdemont una gentada disposada a tirar pel dret. Ni taules de diàleg, ni polles en vinagre. L'expresident va reiterar l'aposta de la confrontació amb l'Estat espanyol.

En el seu discurs hi ha falsedats repetides fins a l'avorriment com: 1) El referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017 es va guanyar. No cal una altra consulta. Els catalans ja han triat ser un estat independent en forma de república.

2) Es va complir el «mandat democràtic» de les urnes quan el 27 d'octubre de 2017 la majoria del Parlament va proclamar la República Catalana i Catalunya va esdevenir un nou estat. 

3) L'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del «règim monàrquic, hereu del franquisme», va impedir que la república catalana arribés a posar-se en pràctica. La repressió contra els drets i llibertats de Catalunya no s'ha aturat mai.

4) El Consell per la República es va crear per guanyar la llibertat. Cal establir xarxes del Consell al territori i estar preparats per a la lluita definitiva. Endavant que fa baixada!

El pensament màgic del president de la Crida per la República acaba amb la «reivindicació de la lluita a l'exili», una coartada per salvar la fugida del messies.

Ara bé, com que no hi ha pitjor sord que el qui no vol oir, tota temptativa de desmuntar les mentides i enganys de l'independentisme és com xocar amb un mur de formigó.

En el món de les emocions no hi ha lloc per a les raons. La gent vol ser enganyada per un líder suprem que els condueix cap al precipici.

No importa que el referèndum fos il·legal, sense garanties i sense reconeixement internacional. Un suposat «mandat democràtic» no admetia dilacions. La declaració d'independència del 27 d'octubre, que no s'ha publicat, tancava el cercle virtual.

La resposta de l'Estat estava cantada. També era d'esperar el silenci de les nacions.

Ara, els qui van atemptar contra la legalitat clamen contra la «repressió dels drets i llibertats». És el cinisme d'uns comediants que, si no imposen els seus postulats, se senten perseguits.

Puigdemont, en un pedestal de supèrbia, no vol sentir parlar de contrició ni penitències ni propòsits d'esmena. Tot al contrari, els catalans s'han de preparar per a una mobilització permanent perquè s'acosta la lluita final. A les barricades?

En el míting, contradir la línia pragmàtica d'ERC va ser un episodi més en la lluita pel lideratge nacionalista. El sermó era més propi d'un cabdill que d'un estadista. Un egòlatra que no tolera que ningú li faci ombra. Ni l'amortitzat Artur Mas.

És possible que el sectari Puigdemont pateixi un brot psicòtic derivat de la pèrdua de contacte amb la realitat?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook