Els casos de coronavirus no s'han disparat a Espanya per un sobtat influx xinès. Tampoc ha estat decisiva la constatació que italians i espanyols són tutti fratelli, de manera que els mil casos transalpins s'han contagiat ja a catorze països sense que es parli de grip italiana. Aquí radica el nucli de l'error, en el fet que no només era una grip.

Sibil·lina o subreptíciament, Sanitat va introduir la setmana passada «un nou protocol», eufemisme d'«una nova mentida». Tot d'una, s'investigarien les pneumònies d'origen desconegut, que fins llavors no s'havien lligat amb el coronavirus. A Espanya, perquè la resta del món va establir la connexió temps enrere.

És a dir, les autoritats no buscaven al coronavirus per no trobar-lo. O el buscaven on no era, o no el buscaven on era. Fins que la fabulació va adquirir aspectes grotescos, perquè els fratelli del focus italià parlaven amb tota claredat de la polmonite da coronavirus.

Per ignorància o deliberació, les autoritats espanyoles han trigat dos mesos a centrar el problema. Al gener, la premsa asiàtica informava que «tots els pacients de pneumònia d'hospitals de Singapur són analitzats». És a dir, mentre es criticava la Xina per la seva negligència en l'origen de la crisi, s'imitava el seu obscurantisme. D'aquí el sobtat recompte de més de 120 malalts a Espanya (a les vuit del vespre de dilluns).

La lleugeresa en l'abordatge de la major crisi sanitària del segle, segons l'OMS, es justifica per la sagrada missió de salvaguardar l'economia. Pel que fa al risc de ser descoberts, se segueix confiant que l'epidèmia s'extingirà per si mateixa. En cas contrari, el desastre serà de tal magnitud, amb percentatges del 80 per cent de la població infectada segons el Govern britànic i l'Escola de Salut Pública de Harvard, que ningú es preocuparà dels errors primerencs.

Quants pacients van passar desapercebuts però van deixar innocentment la seva empremta en els casos que ara es multipliquen? Amb la salut no s'hi juga, però els malalts no han de prevaler sobre el PIB.